Ernest Rutherford
From Wikipedia, the free encyclopedia
Ernest Rutherford, OM, PC, FRS, conocíu tamién como Lord Rutherford (30 d'agostu de 1871, Spring Grove (en) – 19 d'ochobre de 1937, Cambridge), foi un físicu y químicu neozelandés.
Ernest Rutherford | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
22 xineru 1931 - 19 ochobre 1937
1925 - 1930 ← Charles Scott Sherrington - Frederick Gowland Hopkins (es) →
1907 - 1919 | |||||||
Vida | |||||||
Nacimientu | Spring Grove (en) [1], 30 d'agostu de 1871[2] | ||||||
Nacionalidá | Nueva Zelanda [3] | ||||||
Residencia | Nueva Zelanda | ||||||
Llingua materna | inglés | ||||||
Muerte | Cambridge[4], 19 d'ochobre de 1937[5] (66 años) | ||||||
Sepultura | Abadía de Westminster[6] | ||||||
Familia | |||||||
Padre | James Rutherford | ||||||
Madre | Martha Thompson | ||||||
Casáu con | Mary Georgina Rutherford (1900 – )[7] | ||||||
Fíos/es |
| ||||||
Familia |
ver
| ||||||
Estudios | |||||||
Estudios |
Universidá de Canterbury Trinity College (es) Universidá de Cambridge Nelson College (en) | ||||||
Nivel d'estudios |
Grau n'Artes Maestría n'Artes bachiller de ciencies Doctor en Ciencies | ||||||
Direutor de tesis |
Alexander William Bickerton Joseph John Thomson | ||||||
Direutor de tesis de |
Nazir Ahmed Norman Alexander Edward Victor Appleton (es) Robert William Boyle Rafi Muhammad Chaudhry Alexander MacAulay (es) Cecil Frank Powell (es) Henry DeWolf Smyth Ernest Walton C. E. Wynn-Williams (es) Yuli Jaritón (es) Hans Geiger (es) Piotr Kapitsa (es) David Shoenberg Charles Drummond Ellis James Chadwick Ralph H. Fowler (es) Douglas Hartree (es) Mark Oliphant (es) John Douglas Cockcroft (es) Leslie Fleetwood Bates Patrick Maynard Stuart Blackett (es) Ernest Marsden Henry De Wolf Smyth (en) John Douglas Cockcroft (en) Alexander Leicester McAulay Ernest Marsden Mark Oliphant (es) Ernest Walton Harriet Brooks George Laurence | ||||||
Llingües falaes | inglés[9] | ||||||
Alumnu de | Joseph John Thomson | ||||||
Profesor de |
Niels Bohr Charles Galton Darwin Piotr Kapitsa (es) Mark Oliphant (es) Patrick Maynard Stuart Blackett (es) Hans Geiger (es) Frederick Soddy Ernest Walton James Chadwick John Douglas Cockcroft (es) Edward Victor Appleton (es) Otto Hahn | ||||||
Oficiu | físicu nuclear, químicu, físicu, profesor, políticu, profesor universitariu | ||||||
Participante
| |||||||
Emplegadores |
Universidá de Manchester Universidá McGill (1898 – 1907) Universidá Victoria de Manchester (1907 – 1919) Laboratorios Cavendish (es) (1919 – 20 ochobre 1937) | ||||||
Premios |
ver
| ||||||
Nominaciones |
ver
| ||||||
Miembru de |
Orde del Méritu del Reinu Xuníu[7] Royal Society[7] Academia Alemana de les Ciencies Naturales Leopoldina[17] Academia Pontificia de les Ciencies[18] Academia de les Ciencies de Baviera[7] Academia de Ciencies de la Xunión Soviética[7] Real Academia de les Ciencies de Suecia[7] Academia Francesa de les Ciencies[7] Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos[7] Academia de Ciencies de Rusia[7] Academia Prusiana de les Ciencies[7] Sociedá Filosófica Americana[19] Accademia Nazionale delle Scienze detta dei XL[7] Real Academia d'Artes y Ciencies de los Países Baxos Academia Nacional de Ciencies de los Estaos Xuníos Sociedad Filosófica y Literaria de Manchester (es) Accademia delle Scienze di Torino[4] | ||||||
Dedicar al estudiu de les partícules radioactives y llogró clasificales n'alfa (α), beta (β) y gamma (γ). Topó que la radioactividá diba acompañada por una desintegración de los elementos, lo que-y valió ganar el Premiu Nobel de Química en 1908. Débese-y un modelu atómicu, col que probó la esistencia del nucleu atómicu, nel que s'axunta tola carga positiva y cuasi tola masa del átomu. Consiguió la primera transmutación artificial cola collaboración del so discípulu Frederick Soddy.
Mientres la primer parte de la so vida consagrar por completu a les sos investigaciones, pasó la segunda metá dedicáu a la docencia y dirixendo los Llaboratorios Cavendish de Cambridge, onde s'afayó'l neutrón. Foi maestru de Niels Bohr y Otto Hahn.