Catalina de Médici
rexenta francesa (1519–1589) / From Wikipedia, the free encyclopedia
Catalina de Médici (13 d'abril de 1519, Florencia – 5 de xineru de 1589, Castillo de Blois (es) ) foi una noble italiana, fía de Lorenzo II de Médici y Madalena de la Tour de Auvernia. Como esposa d'Enrique II de Francia, foi reina consorte de Francia dende 1547 a 1559. En dichu país ye más conocida pola francofonización del so nome, Catherine de Médicis.
Catalina de Médici | |||||
---|---|---|---|---|---|
31 marzu 1547 - 10 xunetu 1559 ← Lleonor d'Austria - María I d'Escocia →
| |||||
Vida | |||||
Nacimientu | Florencia[1], 13 d'abril de 1519[2] | ||||
Nacionalidá | Francia | ||||
Llingua materna | italianu | ||||
Muerte | Castillo de Blois (es) , 5 de xineru de 1589[3] (69 años) | ||||
Sepultura | basílica de Saint-Denis (es) | ||||
Causa de la muerte | neumonía | ||||
Familia | |||||
Padre | Lorenzo II de Médici | ||||
Madre | Magdalena de la Tour de Auvernia | ||||
Casada con | Enrique II de Francia (1533 (Gregorianu) – 1559 (Gregorianu))[4] | ||||
Fíos/es |
Francisco II de Francia (es) [4] Isabel de Valois[5] Claudia de Francia, duquesa de Lorena Luis III de Orleans (es) Carlos IX de Francia (es) [5] Enrique III de Francia (es) [5] Margarita de Valois[6] Franciscu d'Anjou Victoria de Valois (es) Juana de Valois (es) | ||||
Hermanos/es | |||||
Pueblu | Médici | ||||
Estudios | |||||
Llingües falaes |
francés italianu | ||||
Oficiu | rexenta | ||||
Premios |
ver
| ||||
Creencies | |||||
Relixón | Ilesia Católica | ||||
En 1533, a los catorce años, Catalina casóse con Enrique, segundu fíu del rei Francisco I de Francia y la reina Claudia de Francia. Mientres el so reináu, Enrique escluyó a Catalina de participar nos asuntos d'estáu, y nel so llugar desfacer en favores col so amante, Diana de Poitiers, qu'exercía una gran influyencia sobre él. Sicasí, la muerte d'Enrique emburrió a Catalina nel sable políticu como madre del fráxil rei de quince años, Francisco II, y a la muerte d'ésti en 1560, Catalina pasó a ser rexente en nome del nuevu rei, el so fíu de namái diez años Carlos IX, lo que lu concedió amplios poderes. Tres la muerte de Carlos en 1574, Catalina volvería xugar un papel clave nel reináu del so tercer fíu, Enrique III, monarca que namái prescindió de los conseyos de la so madre nos sos últimos meses de vida.
Los trés fíos de Catalina reinaron nuna etapa de constantes guerres civiles y relixoses en Francia. Los problemes qu'enfrentaba la monarquía yeren complexos y d'enormes proporciones. De primeres Catalina prometió y fixo concesiones a los rebeldes protestantes franceses, o hugonotes, como empezaron a ser conocíos. Sicasí, nunca entendió les cuestiones teolóxiques qu'impulsaron el so movimientu, y más tarde la roxura y la frustración llevar a aplicar llinies más dures na so política contra ellos.[7] De resultes, aportó a culpada de les escesives persecuciones contra los protestantes desenvueltes mientres los reinaos de los sos fíossobremanera de la Matanza de San Bartolomé de 1572, na que fueron asesinaos miles d'hugonotes en París y por toa Francia.
Dellos historiadores escusaron a Catalina de culpa nes peores decisiones de la corona francesa, anque les evidencies de la so crueldá alcuéntrase nes sos cartes.[8] Na práutica, la so autoridá tuvo siempres llindada poles guerres civiles. Poro, les sos decisiones polítiques pueden considerase como intentos desesperaos por caltener a la dinastía Valois nel tronu de Francia de toes toes, y el so patronalgu de les artes, un intentu de glorificar a una monarquía que'l so prestíu taba en franca decadencia.[9] Ye improbable qu'ensin Catalina los sos fíos caltuviérense nel poder,[10] y bastante ye que los años de les sos rexencies fueron llamaos «la era de Catalina de Médici»,[11] pos acordies con unu de los sos biógrafos, Mark Strage, Catalina foi la muyer más poderosa del sieglu XVI n'Europa.[12]