![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Calidris_alpina_alpina%252C_Riga%252C_Latvia_1.jpg/640px-Calidris_alpina_alpina%252C_Riga%252C_Latvia_1.jpg&w=640&q=50)
Calidris alpina
especie de páxaru / From Wikipedia, the free encyclopedia
Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu.
El mazaricu[1] (Calidris alpina) ye una especie d'ave Charadriiforme de la familia Scolopacidae común nes zones húmedes d'Europa. Cría nes rexones del Árticu. Les aves que críen nel norte d'Europa y Asia son migradores de llarga distancia, envernando nes costes de la Península Ibérica, África, Sureste asiáticu y Oriente Mediu. Les aves qu'añeren n'Alaska y l'árticu canadianu realicen migraciones curties a les costes del Pacíficu y Atlánticu d'América del Norte, anque les aves que críen nel norte d'Alaska enviernen n'Asia.
![]() | ||
Estáu de caltenimientu | ||
![]() Esmolición menor (IUCN) | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Animalia | |
Filu: | Chordata | |
Clas: | Aves | |
Orde: | Charadriiformes | |
Familia: | Scolopacidae | |
Xéneru: | Calidris | |
Especie: |
C. alpina Linnaeus, 1758 | |
Distribución | ||
![]() | ||
Sinónimos | ||
Erolia alpina | ||
Consultes | ||
[editar datos en Wikidata] |
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Calidris_alpina_alpina_MHNT.ZOO.2010.11.119.22.jpg/640px-Calidris_alpina_alpina_MHNT.ZOO.2010.11.119.22.jpg)
El Mazaricu ye una ave bien gregaria pel iviernu, que n'ocasiones forma grandes bandaes en marismas o sableres de sable. Ye una de les limícolas más comunes nes sos zones de cría ya ivernada. Tien un llargor típicu de 17–21 cm y 32–36 cm de valumbu d'ala. L'adultu en plumaxe de cría tien una distintiva barriga negra. Pel iviernu el plumaxe ye básicamente gris percima y blancu per debaxo. Les pates son negres según el picu que ta llixeramente curvado escontra baxo. Tienen un reclamu bien distintivu,[2] y los adultos, llistaos en primavera, son de bona identificación.[3]
El nial, nel suelu, ye en forma de taza, revistíu de yerba, teniendo 4 güevos nuna única niarada, de mayu a xunetu. Aliméntase picotiando nel fango, buscando viérbenes, inseutos y moluscos.
La so distribución ye bien amplia: pel branu, dende güelgues ya islles del norte d'Europa y la tundra, hasta'l sur européu, en zones de marismes, sableres y desaguaes.