![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/67/Bald_Eagle_Head_sq.jpg/640px-Bald_Eagle_Head_sq.jpg&w=640&q=50)
Cabeza
From Wikipedia, the free encyclopedia
La cabeza [1], testera[2] o tiesta[3] ye la parte cimera del cuerpu, y cimeru o anterior de munchos animales, onde s'atopen dellos órganos de los sentíos y el celebru: el cuerpu humanu ta formáu per cabeza, tueru y estremidaes. La cabeza (o "testa", que puede ser o bien la cabeza en sí o la frente), d'un animal, ye la parte anterior del cuerpu que contién la boca, el celebru y dellos órganos sensoriales (xeneralmente órganos de visión, audición, olfatu y gustu). El máximu grau de cefalización dar nos artrópodos (sobremanera inseutos) y nos vertebraos; nestos animales, la cabeza ta netamente estremada del restu del cuerpu y provista d'órganos sensoriales bien eficientes.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/MusclesTeteChevalChauveauCM1890.jpg/640px-MusclesTeteChevalChauveauCM1890.jpg)
Los animales más senciellos, como les esponxes, y los que presenten simetría radial (cnidarios y ctenóforos) nun tener cabeza, pero sí lu tienen la mayoría de les formes con simetría billateral (Bilateria); estos animales tienen una exa antero-posterior de manera que na parte anterior del cuerpu concéntrense'l celebru y los órganos sensoriales; el grau de cefalización ye variable nos distintos filos billaterales; munchos tienen una cabeza incipiente (platelmintos, anélidos, nematodos, moluscos). Dientro de los billaterales, hai tamién grupos ensin cabeza como los bivalvos, briozoos, equinodermos, etc.