Benimassot (en castellanu Benimasot) ye una pequeña población de la Comunidá Valenciana, España. Asitiada nel norte de la provincia d'Alicante, na comarca del Condáu de Cocentaina. Cuenta con 111 habitantes (INE 2015).
Benimassot | |||
---|---|---|---|
| |||
Alministración | |||
País | España | ||
Autonomía | Comunidá Valenciana | ||
Provincia | provincia d'Alacant | ||
Comarques | Condado de Cocentaina (es) | ||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||
Alcalde de Benimasot (es) | Rafael Cano Doménech | ||
Nome oficial | Benimassot (ca)[1] | ||
Nome llocal | Benimassot (ca) | ||
Códigu postal |
03812 | ||
Xeografía | |||
Coordenaes | 38°45′00″N 0°16′59″W | ||
Superficie | 9.5 km² | ||
Altitú | 729 m | ||
Llenda con | Balones, Facheca, Planes, Quatretondeta, Tollos y Valle de Alcalá | ||
Demografía | |||
Población |
105 hab. (2023) - 59 homes (2019) - 47 muyeres (2019) | ||
Porcentaxe | 100% de Condado de Cocentaina (es) | ||
Densidá | 11,05 hab/km² | ||
Más información | |||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||
benimassot.es | |||
Asitiada na valle de Cogorda, ye conocida comoel balcón de la Serrella, pola so privilexada situación paisaxística. El términu, de 9,5 km², ufierta interesantes escursiones: les formaciones predreses como el Tossal Blanc, el Penyal de Cantacuc, Les Covetes Roges (arte rupestre). El cascu urbanu, al que s'apuerta al traviés d'un túnel, caltién les típiques cais empinaes y colos balcones llenos de tiestos con flores.
Pegada a la falda meridional de la Sierra d'Almudaina. La meyor forma d'accesu ye siguiendo la carretera que lleva, dende Cocentaina y Gorga, hasta Castell de Castells.
El so términu municipal llenda colos de Balones, Cuatretondeta, Tollos, Fageca, Planes y Valle d'Alcalá.
Población d'orixe musulmán. Nel 1602 ta constituyida por 18 families de moriscos. Sufre continues cesiones de propiedá. Perteneció al almirante Roger de Lauria, y más tarde al conde de Terranova. Darréu pasó a la Corona d'Aragón, rexida entós por Pedru IV el Ceremoniosu; ésti donar al so fíu Martín I d'Aragón y, por heriedu, pasa a ser propietariu'l so nietu, Fadrique de Lluna. Darréu foi recuperada de nuevu pola Corona por Alfonso'l Magnánimo. Tamién perteneció a los Cardona, marqueses de Guadalest, y foi señoríu d'Ariza.
La población, de 336 habitantes en 1900 y 248 en 1950,[2] foi menguando adulces hasta llegar, el 2006, a los 137 habitantes.
La economía céntrase puramente nel sector primariu, esto ye, na agricultura.
Tocantes a Patrimoniu cabo destacar la ilesia de la Purísima Concepción, del sieglu XVII.
De la gastronomía de Benimassot destaquen la "olla amb pilotes de dacsa", "arrós al forn" y "coquetes fregides".
Partíu | Candidatu | Conceyales | ||||
Partíu Socialista del País Valencianu-PSOE | Remedios Oltra Ferrándiz | 57 | 86,36 % | 5 | 0 | |
Llexislatura | Nome | Partíu |
---|---|---|
1979-1983 | Santiago Calabuig Tarraso | UCD |
1983-1987 | Francisco Gilabert Gilabert | AP |
1987-1991 | Francisco Gilabert Gilabert | AP |
1991-1995 | Francisco Gilabert Gilabert | PP |
1995-1999 | Francisco Gilabert Gilabert | PP |
1999-2003 | Entique Cantó | PP |
2003-2007 | Rafael Cano Doménech | PSPV-PSOE |
2007-2011 | Rafael Cano Doménech | PSPV-PSOE |
2011-2015 | Rafael Cano Doménech | PSPV-PSOE |
2015-2019 | Remedios Oltra Ferrándiz | PSPV-PSOE |
2019-2023 | n/d | n/d |
2023- | n/d | n/d |
.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.