Almazbek Atambáyev
From Wikipedia, the free encyclopedia
Almazbek Sharshenovich Atambáyev (en kirguís y rusu: Алмазбек Шаршенович Атамбаев; Arashan, 17 de setiembre de 1956) ye un economista, empresariu y políticu kirguís, qu'exerció como presidente del so país ente'l 1 d'avientu de 2011 y el 24 de payares de 2017. Enantes ocupó'l cargu de Primer ministru de Kirguistán dende'l 17 d'avientu de 2010 hasta'l la so ascensión como presidente (quitando un curtiu periodu de llicencia mientres la campaña). Yá ocupara'l mesmu cargu ente marzu y payares de 2007.[9] Foi amás presidente del Partíu Socialdemócrata de Kirguistán (SDPK) dende'l 30 de xunetu de 1999 hasta'l 23 de setiembre de 2011.
Almazbek Atambáyev | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1r xineru 2016 - 31 avientu 2016 ← Nursultán Nazarbáyev - Vladimir Putin →
1r avientu 2011 - 24 payares 2017 ← Roza Otunbayeva - Sooronbay Jeenbekov → Eleiciones: eleiciones presidenciales de Kirguistán de 2011
14 payares 2011 - 1r avientu 2011 ← Almazbek Atambáyev - Omurbek Babanov (es) →
17 avientu 2010 - 23 setiembre 2011 ← Daniar Usenov (es) - Omurbek Babanov (es) →
29 marzu 2007 - 28 payares 2007 ← Azim Isabekov - Iskenderbek Aidaraliyev (es) → | |||||||||||
Vida | |||||||||||
Nacimientu | Arashan (en) , 17 de setiembre de 1956[1] (67 años) | ||||||||||
Nacionalidá |
Xunión Soviética Kirguistán | ||||||||||
Familia | |||||||||||
Casáu con | Raisa Atambayeva | ||||||||||
Estudios | |||||||||||
Estudios | State University of Management (en) 1980) | ||||||||||
Oficiu | políticu, economista | ||||||||||
Participante
| |||||||||||
Premios |
ver
| ||||||||||
Creencies | |||||||||||
Relixón |
Sunismu islam | ||||||||||
Partíu políticu | Partido Socialdemócrata de Kirguistán (es) | ||||||||||
Atambáyev aportó a la presidencia tres la revolución kirguisa que derrocó al autocráticu gobiernu de Kurmanbek Bakíev. El gobiernu interín empobináu por Rosa Otunbáeva nomar Primer ministru, cargu al qu'arrenunció pa presentase nes siguientes eleiciones presidenciales, nes cualos trunfó per un ampliu marxe, siendo al momentu d'asumir el primer xefe d'estáu d'Asia Central escoyíu democráticamente, y el primer presidente de Kirguistán n'aportar al poder per medios constitucionales y pacíficos dende 1991.[10]
Mientres el so mandatu, Atambáyev tuvo de faer frente a la fuerte inestabilidá política qu'azotaba al so país dempués de la revolución y les eleiciones de 2010, que dieren llugar a un llexislativu estazáu ensin una mayoría creíble de nengún partíu. Ente'l derrocamientu de Bakíev y la salida de Atambáyev de la presidencia, hubo un total de siete primeros ministros y dos gobiernos interinos, con una duración máxima d'un añu y mediu cada unu.[11] Tres les eleiciones parllamentaries de 2015, nes que'l Partíu Socialdemócrata llogró una estrecha victoria, consiguióse cierta estabilidá colos gobiernos de Sooronbay Jeenbekov y, tres el so arrenunciu pa presentase como candidatu presidencial, de Sapar Isakov. Dende 2014, Atambáyev empezó a ser criticáu pola comunidá internacional, por políticos opositores, o inclusive del so propiu partíu,[12] por diversu lleis y propuestes que fueron vistes como un retrocesu nes acabante adquirir llibertaes polítiques kirguisas, particularmente nel campu de la llibertá de prensa, que van dende la recriminalización del bilordiu, una llei contra la propaganda homosexual similar a la de Rusia, y el continuu enxuiciamientu de periodistes que criticaron les sos aiciones.[13]
A finales de 2016, sometió a referéndum una propuesta constitucional p'amontar los poderes del primer ministru, midida que foi vista como un intentu de concentrar los sos propios poderes y aportar a dichu cargu, yá que tenía prohibida la reeleición.[12] Nesti marcu celebraron les eleiciones presidenciales d'ochobre de 2017, y el candidatu oficialista y primer ministru de Atambáyev, Sooronbay Jeenbekov, llogró la victoria per un marxe muncho más estrechu que'l de les anteriores eleiciones. Atambáyev apurrió'l cargu a Jeenbekov el 24 de payares, realizando la segunda tresferencia pacífica ente dos presidentes vivos na historia d'Asia Central, y convirtiéndose nel primer presidente electu de Kirguistán qu'abandona'l cargu voluntariamente.