From Wikipedia, the free encyclopedia
El condau de Ribagorza va estar una entidat politica que abracaba las cuencas dels rius Esera, la Isabana y la vesant occidental de la Noguera Ribagorzana, al Pirineu aragonés y catalán, dende la creación coma condau dependient dintro del mon carolinchio, dica la disolución dispués dels decrets de Nueva Pllanta de 1707, que van suposar l'aparición del correchimiento de Benabarri.
 |
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
 Ista fuella ye escrita en benasqués. |
| Condau de Ribagorza Comtat de Ribagorça | ||||
| ||||
 | ||||
| Capital | Benavarri | |||
| Idioma oficial • Atros idiomas |
Latín Romances aragonés y catalán | |||
| Relichión | Cristianismo | |||
| Gubierno | Monarquía | |||
| Conte • 1035-1043 • 1592-1598 |
Gonzalo I de Ribagorza Francisco I de Ribagorza | |||
| Periodo historico | Edat Meya | |||
Al sieglo IX els condes de Tolosa van exercir un dominio feble sobre Pallars y Ribagorza, pero, talment dispués d'un cambio de la dinastía condal tolosana, se va instalar un conde independient en ixe territorio del Pirineu central, Ramón I de Pallars y Ribagorza, el cual va trestallar-hue entre els fillos d'él. Bernal I de Ribagorza només controlaba l'aria mes occidental d'ixe espacio, alredor del monesterio d'Obarra, al mich de la vall del Isabana, que els suyos succesors van ixamplar enta las cuencas del Esera y la Noguera Ribagorzana (Nocerola a ixa epoca enta distinguir-la de la Noguera Pallaresa). Ramón II de Ribagorza va creyar en 957 un bispau independient d'Urgell que la suya seu yera al castiello de Roda. No se'n sap guaire d'ixos tiempos tempranos, excepto lo que recentan las Cronicas d'Alaón y un chicot zarpau de documentos.
Una filla de Ramón II de Ribagorza se va casar enta un conde de Castiella, d'asti que Sancho III el Gran de Pamplona, home de la condesa Muniadona de Castiella, podese reivindicar els suyos dreitos sobre'l condau de Ribagorza cuan va escllatar una crisi succesoria entre 1010 y 1020. Dende 1025 tots els documentos ribagorzanos reconeixen al rei de Pamplona coma sinyor de Ribagorza, excepto a la vall de la Noguera Ribagorzana, que va ser incorporada a'ls condaus del Pallars Sobirano y Pallars Chusano: bellas parts efimerament, d'altras ta cutio.
Sancho III va donar el condau al fillo chicot d'el, Gonzalo, qui va governar bella dotsena d'ans abant que fuese muerto per un sinyor local, encara que no se coneixen ben las circunstancias d'el magnicidio. El chirmano gran de Gonzalo, Remiro I d'Aragón, va asumir els dominios del difunto Gonzalo en 1044 y, dende alavez, els viellos condaus d'Aragón, Sobrarbe y Ribagorza van quedar units baixo el control del mesmo rei, configurand l'alacet de la monarquía aragonesa en el reino d'Aragón.
Manimenos, Ribagorza no se va desfer dintro del nuevo reino. Per eixemplo, Sancho III d'Aragón va donar al chirmano tocayo d'él Ribagorza dan el titol de "conde", y bels ans dispués va fer lo mismo enta el fillo primochenito, el futuro Pedro I d'Aragón: ista vegada se va considerar "reino" en cuenta de "condau", pero a cap ocasión alló va tinre continuidat. Bel poquet mes enta debant, els reis d'Aragón van conceder a'ls condes d'el Pallars Chusano el dominio util u fevo de moltos castiellos ribagorzanos (Fantova, Benavarri, Benás, Vall de Senyiu, Areny, Montanyana, etc.) enta asegurar la fieldat d'ellos enta els suyos sinyors. Dispués de decadas de dominio pallarés, bels condes coma Arnal Mir del Pallars Chusano van arribar a considerar-se condes, no només del Pallars, soque tamé de Ribagorza. Finalment, entre 1180 y 1190 Alfonso II d'Aragón va recuperar tota Ribagorza (dispués de conquerir per las armas els llugars de Castigaleu, Roda y Montanyana), y, bels ans mes tardi, va anexionar tot lo condau del Pallars Chusano al suyo dominio.
Entre la fin del sieglo XII y 1322 Ribagorza va fer parti de las tierras de realengo de la Corona d'Aragón. Mientres cuasi tot ixo período, se va dandaliar sobre la suya pertenencia a Aragón u a Catalunya: per eixemplo, Chaime I d'Aragón va fer en 1244 un testamento agon se trestallaba ixos dos países y s'acllariba que Catalunya arribaba en la Cinca, aludind especificament a Ribagorza. Aixó mai no se va cumpllir, perque un nuevo testamento va mantinre la unidat de la Corona. En consecuencia, l'ambigüidat va perdurar encara molto temps, dica que, a las Corts aragonesas de 1300, Chaime II va acceptar que Ribagorza y la Llitera yeran aragonesas. En realidat, antis y dispués d'ixa decisión se podeba vere que a Ribagorza els notarios escribiban en aragonés y catalán, s'apllicaba els Fueros d'Aragón y els Costumes de Barcelona, i heba relacions establles dan Lleida, Balbastro y Uesca, etc.
Dende la primera Unidat Aragonesa, entre 1284 y 1292, els representants dels llugars ribagorzanos van actuar chuntos debant de las instancias de la monarquía y el reino enta defender els intereses de la tierra, y, per aixo, van naixer els primers organismos comunitarios, que, mes enta debant, se consolidarán coma institucions establles.
En mayo de l'an 1322 Chaime II d'Aragón va donar tota Ribagorza al fillo d'él, el infant Pedro, encomenzand així el segón período condal, una decisión que va ser recibida pels concellos dan protestas, pus la sallida del realengo suposaba una cllara perda de dretos.
El infant Pedro teniba el principal sinyorio de la Corona d'Aragón, del cual tamé feban parti els condaus de Ampurias, las Montanyas de Prades, Gandía y un puyal de chiquets dominios al reino de Valencia, encara que, en realidat, mai no va tinre tots ixos territorios de vez. Entre altras fitas relevants del período d'él a Ribagorza, cal destacar que el condau va estar el gran foco de la resistencia reyalista contra la segunda Unidat Aragonesa y, dispués d'aixó, va poder dominar als grans barons feudals de la tierra, coma els Castro u els Peralta. La segona metat del sieglo XIV va suposar una crisi social y politica sinse precedents: las pestes, el gran tierratremol de 1373, els graus deutes dels concellos, els subsidios enta pagar la Guerra de Castiella u la invasión del conde de Foix en 1397, se contan entre els fetos que igu'eran radé d'ixa coyuntura.
El condau va pasar en 1425 enta las manos de Chuan II, futuro rei d'Aragón, y dispués al futuro Ferrando II, el cual, cuan va heredar el trono, el va donar a un fillo bort d'él que se deciba Alfonso y yera tamé duque de Villafermosa. A ixa centuria se puet observar una panda recuperación de la demografía y economía, a pesar dels problemas belicos que van acompanyar a la Guerra Civil de Catalunya (1462-1472) u a la conquista del Pallars Sobirano.
En 1554 el rei Felipe I d'Aragón va decretar la anexión del condau als dominios de realengo, porque segunt se diba, la donación heba caducau, conque heba de tornar enta la Corona, pero el conde Martín I de Ribagorza no hu va acceptar, encomensand-se aixinas un llargo plleito entre las dos partis. Els ribagorzanos van dividir-se entre els partidarios del conde y del rei, y aixó va convertir-se de camino en una guerra civil agon se mescllaban els probllemas socials internos dan la crisi de las relacions politicas entre las institucions aragonesas y la monarquía, la cual va escllatar sobretot dan la revuelta de Benavarri de 1578. Dispués de la rebelión de Zaragoza de 1591 (Alteracions de 1591), Ferrando II, el zaguer conde de Ribagorza que va estar-ne de veras, va ser preso pe'l exercito castellano y ninviau enta Miranda d'Ebro, agon va morir en 1592 en extranyas circunstancias. El suyo chirmano y hereu Francisco va acceptar la perda de isto dominio a cambio d'una indemnización. De alavegada enta acá, el titol condal va estar detentau per noblles castellanos sinse cap relación dan Ribagorza.
Només va conservar el dominio a la vall de Benás, d'agon els homes de la tierra la van forachitar en 1025. Sancho III el Gran de Pamplona va ocupar cuasi tot el condau, y els condes del Pallars Chusáno y Sobirano las valls de la cuenca del riu de la Noguera Ribagorzana.
Una chicota parti del condau va pasar als condes pallareses t'allá ta l'anyo 1020
Alfonso II d'Aragón va fer una guerra enta conquerir tots els castiellos pallareses en Ribagorza, y dispués va comprar el Pallars Chusano a la zaguera hereva
Alfonso II d'Aragón unificó tota Ribagorza hue aragonesa; la parti catalana va quedar enta'ls condes del Pallars Sobirano
El rei Chaime II va donar el condau al fillo d'él, l'infant Pietro
Cuan el zaguero va morir sinse hereders, el condau va tornar a la Corona
El rei Ferrando va atorgar el condau al fillo ilechitimo d'él, que se deciba Alfonso
El condau va ser veneu al rei Felipe I d'Aragón: el titol se va conservar sinse funcions politicas, y el territorio va mantenir las viellas institucions d'autogovierno dica la Guerra de Succesión espanyola
Datos: Q1297894Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
