Àustria
From Wikipedia, the free encyclopedia
Àustria[2] (Österreich [ˈøːstɐraɪç] en alemand), oficialament la Republica d'Àustria (Republik Österreich [ʀepu'bli:k ˈʔœstɐˌʀaɪ̯ç] en alemand), es una republica federala dau centre d'Euròpa. Es bordada a l'oèst per Soïssa e Liechtenstein, au nòrd per Alemanha e la Republica Chèca, a l'èst per Eslovaquia e Ongria, e au sud per Eslovènia e Itàlia.
Àustria | |
Republik Österreich (de) | |
Imne:
Land der Berge, Land am Strome | |
Devisa: Cap [1] | |
Administracion | |
---|---|
Capitala | Viena 48° 12′ N, 16° 21′ E |
Forma de l'Estat | Republica semipresidenciala federala |
President federal Cancelièr federal | Alexander Van der Bellen Karl Nehammer |
Lengas oficialas | alemand |
Geografia | |
Superfícia | Classat 112en |
• Totala | 83 879 km² |
• Aiga (%) | 0,84% % |
Punt culminant | Grossglockner |
Demografia | |
Populacion | Classat 93en |
• Totala | 8932664 ab. (2021) |
• Densitat | 106 ab./km² |
Gentilici | austrian, -a / austriac, -a |
Ducat Empèri d'Àustria Primièra Republica d'Àustria Segonda Republica Tractat d'Estat austriac | 1156 1804 1918-1938 1945 15 de mai de 1955 |
Economia | |
Moneda | Èuro EUR |
Autras informacions | |
Indicatiu telefonic | 43 |
ISO 3166 | AT |
Fus orari | +1: (CET); Ora d'estiu: UTC+2: (CEST) Central European Time |
Domeni internet | .at |
Es un país ancian d'Euròpa qu'acomencèt sa formacion au sègle X. Au sègle XIII, passèt sota lo contraròtle de l'Ostau de Habsborg e foguèt integrat a l'empèri europèu d'aquela dinastia. Au sègle XVI, venguèt lo centre dei possessions dei Habsborg d'Àustria. La disparicion d'Ongria que son rèi foguèt tuat per leis Otomans en 1526 li permetèt de venir una poténcia majora dau continent. Pasmens, se turtèt ais interés deis autrei poissanças coma França que luchèron per limitar lo poder dei Habsborg. Après una tièra de conflictes ai sègles XVI e XVII, la Guèrra de Trenta Ans s'acabèt en 1648 per una desfacha austriana que empachèt lei Habsborg de prendre lo contraròtle dau Sant Empèri Roman Germanic. Au sègle XVIII, la poissança austriana foguèt menaçada per l'emergéncia de Prússia que menacèt son influéncia en Alemanha. Lei guèrras napoleonencas arrestèron aquela rivalitat fins a 1815 e permetèron a l'Empèri d'Àustria d'agantar son apogèu. Pasmens, la rivalitat ambé Prússia acomencèt tornarmai a partir de la mitat dau sègle XIX. En 1866, Prússia expulsèt Àustria deis afaires intèrns d'Alemanha. Afeblit, Viena deguèt acceptar de reconóisser lei drechs de la minoritat ongresa per formar Àustria-Ongria. De mai, deguèt tanben dirigir seis ambicions vèrs lei Balcans onte se turtèt au govèrn rus. Aquela rivalitat venguèt una fònt de tensions en Euròpa e foguèt una causa de l'entraïnament de la Premiera Guèrra Mondiala. Vencuda, Àustria-Ongria esclatèt e foguèt remplaçada per una tièra d'estats novèus. Se formèt una Republica d'Àustria que foguèt annexada en 1938 per lo Tresen Reich e participèt a la Segonda Guèrra Mondiala dins lo camp alemand. Ocupada en 1945 per lei venceires, lo país foguèt evacuat en 1955 en cambi de sa neutralitat dins leis afaires internacionaus.
Es membre de l'Union Europèa dempuei 1995. La capitala es Viena (1 825 287 abitants dins l'airal metropolitan). Lo gentilici es austriac -a (o austrian -a).