Salvador Dalí
From Wikipedia, the free encyclopedia
Salvador Domènec Felip Jacint Dalí i Domènech,[1] marqués de Dalí de Púbols,[2] (Figueres, 11 de mai de 1904 - Figueres, 23 de genièr de 1989) foguèt un important pintre e escultor mas tot parièr dessenhaire e escrivan catalan. Es considerat coma un dels principals representants del surrealisme, aital coma un dels pintres pus famoses del sègle xx.
| |
Biografia | |
---|---|
Naissença | 11 de mai de 1904 Figueres |
Mòrt | 23 de genièr de 1989 (84 ans) Figueres |
Donadas personalas | |
Residéncia | Figueres Nòva York |
Nacionalitat | Espanhòla |
Formacion | Acadèmia Reiala de las Belas Arts de San Fernando (1922–1926) |
Activitat | |
Profession | pintre, escultor, escrivan e intellectual |
Activitat | 1922–1988 |
Genre | Natura mòrta, pintura de genre, retrait, paisatge, allegoria e art sacrat |
Movement | Surrealisme |
Discípols | International Chrysis |
Influéncias | Friedrich Nietzsche, Pablo Picasso e Jeròni Bosch |
Artistas relacionats | Pierre Sterlé Louise Bourgeois: Salvador Dalí i Louise Bourgeois Fulco di Verdura (ca) |
Òbras principalas | La persisténcia de la memòria, Crist de Sant Joan de la Crotz, Lo Darrièr Sopar, Lo Grand Masturbator, Construccion mòla de las mongetas bolhidas e La Faça de la Guèrra |
Autres | |
Conjunt | Gala Dalí |
Maire | Felipa Domènech i Ferrés |
Paire | Salvador Dalí i Cusí |
Fraires | Anna Maria Dalí i Domènech |
Prèmis | |
Site web | salvador-dali.org |
Influenciat tot jove per l'impressionisme, daissèt Figueres per recebre una educacion artistica academica a Madrid que i se liguèt d'amistat ambe Federico García Lorca e Luis Buñuel e cerquèt lo son estil entre diferents movements artistics. Suls conselhs de Joan Miró, rejonhèt París a la fin dels estudis puèi integrèt lo grop dels surrealistes, que i encontrèt sa molher Gala. Trobèt son estil pròpri a partir de 1929, annada que venguèt surrealiste vertadièr e inventèt lo metòde paranoïac-critic. Forabandit del grop qualques ans puèi, visquèt la guèrra d'Espanha en exil en Euròpa, abans de daissar la França en guèrra per Nòva York, ont demorèt uèit ans e i faguèt fortuna. A son retorN en Catalonha, en 1949, operèt una virada cap al catolicisme, se sarrèt de la pintura de la Renaissença e s’inspirèt de las evolucions scientificas de l'epòca per far evoluïr son estil cap a çò que nomenava «misticisme corpusculari».
Faguèt amistat amb l'istorian e scientific Alexandre Deulofeu, tanben empordanés coma el. Dalí foguèt un personatge ambigú dins mantun aspècte coma lo financièr que son interès per la moneda li valguèt l'escais tirat d'una anagrama d'"Avida Dollars" e subretot per sa relacion de complicitat amb lo regim franquista.