Henna
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lawsonia inermis
Henna
`Règne | Plantae |
---|---|
Sosrègne | Tracheobionta |
Division | Magnoliophyta |
Classa | Magnoliopsida |
Sosclassa | Magnoliidae |
Òrdre | Myrtales |
Familha | Lythraceae |
Òrdre | Lawsonia |
Familha | Lythraceae |
L'henna (Lawsonia inermis) es un arbrilhon espinós de la familha de las Litracèas podent aténher 6 m de naut[1].
Sas fuèlhas trissadas en polvera contenon una molecula particulara (2-idroxi-1,4-nafthoquinòna; dicha lawsona, del nom scientific de l'arbrilhon). Produson de tenchas rojas, jaunas e iranjadas, utilizada en tintura textila e corporala (coloracion e entreten de la cabeladura, tatoatges efemèrs de la pèl tanben dich « harqus »).
L'henna buta a l'estat natural dins las regions tropicalas e subtropicalas d'Africa, d'Asie del Sud e d'Australàsia, jos de latituds compresas entre 15 e 25° (N e S) de l'Africa al Pacific.
Es cultivat extensivament en sègas en Africa, mas e fa ara puslèu en camps per una cultura de renda (culhida mai aisida)
Lo mot henna designa tanben aquel colorant que l'usatge es fòrça ancian que se trapan de traças sus las momias egipcianas.
Un henna negre sintetic o parcialament sintetic, totjorn mai utilizat pel tatoatge efemèr pòt provocar d'allergias gravas[2],[3],[4],[5] e de marcas permanentas[6]. La molecula activa de l'henna, la lawsona (2-idroxi-1,4-naftoquinòna) sembla tanben poder èsser toxic pels joves enfants recevent un tatoatge efemèr a l'henna[7]. Aquelas allergias pòdon èsser durablas[8] e son pas unicament duguda a l'aditiu PDD d'en primièr (e a juste títol) incriminat[9].