A Grafîa Ofiçiâ da léngoa zenéize a l'é propòsta pe convençion da l'Académia Ligùstica do Brénno, segondo a quæ ghe dêv'ese 'na corispondénsa ùnica són - létie / létie - són, e a grafîa a dêv'ese o ciù poscìbile vixinn-a a quella tradiçionâle dêuviâ da-i poêti liguri.
Pe poéi savéi a-a spedîa cómme l'é che se scrîve ò che se lêze 'na létia ò 'n són, chi sótta l'é riportòu, in órdine arfabético, tùtte e létie e tùtti i soìn (sti chì mìssi tra paréntexi quàddre) che són prezénti inta léngoa zenéize. Tra e paréntexi riónde vén dîto cös'o l'é o scìnbolo; gh'é pöi 'na brêve spiegaçión[1].
In sciâ grafìa ofiçiâ gh'é 'na testimoniansa inportante do grande tradutô in zenéize de I Spozoéi Inpromìssi, Sciô Rîco Carlini, scrîta inta Premìssa do romanso:
"O prìmmo problêma o l’é stæto: cómme scrîve in zenéize? Quæ régole segoî? Dond’atrovâ tùtte e paròlle che serviàn?
E coscì ò decîzo de partî da-o Cazàssa. Me són acòrto sùbito che quéllo brâv’òmmo o l’adêuviâva paròlle òrmâi pèrse into ténpo e che, sorvetùtto, no êan fàçili da prononçiâ mancàndo do tùtto i acénti che són a-a bâze da pronónçia de tùtte e léngoe e faxéndo, a-e vòtte, ’na gròssa confuxón co-â “o” e a “u” perché cómme se sa a “o” a se pronónçia cómme a “u italiànn-a” e a “u” cómme a “u françéize”. E dòppo e consonànti dógge! Mi into mæ parlâ me rendéiva cónto de prononçiâ çèrte paròlle con unn-a sôla consonànte: ne pìggio unn-a a câxo: carrettiere = carrattê o scrîve o Casàzza, ma mi dìggo caratê cómme ò inparòu da picìn. Alôa dond’a l’é a veitæ? Ma bezéugna acapîlo, o Casàzza. Lê o voéiva agiutâ i zenéixi a inprénde l’italiàn che da-o 1815 o l’êa a léngoa ofiçiâle do Régno Sabàodo do quæ faxéiva pàrte Zêna, e coscì o l’adêuvia ’na grafîa ch’a l’agiutésse i Zenéixi a scrîve in italiàn.
E mi me són dîto: “O Cazàssa o l’é l’ùnico documénto che gh’ò…” e són andæto avànti.
E quélla a l’é stæta a prìmma traduçión. Ma a cösa a no me convinçéiva do tùtto. Lezéiva e lezéiva tórna quélle paròlle e me rendéiva cónto che sôlo chi conoscésse bén (ma bén pe ’n davéi!) o zenéize poéiva êse in gràddo de lêze e, magâra, d’aprexâ o travàggio.
Alôa ò pensòu de fâ comò-u Manzôni e andâ a lavâ i strasoìn… dónde? Lê o l’é stæto afortunòu perché a Firénse gh’é ’n sciùmme sôlo! Noiâtri gh’émmo in càngio dôe sciumæe e lóngo e sò rîve se pàrla inte ’na vinténn-a de mòddi despægi.
Ma tramêzo a-e dôe sciumæe mi ò atrovòu … a Grafîa Ofiçiâ: ò sæ scrîve o zenéize com’o se pàrla ma sénsa cangiâne i caràteri.
Tànto pe fâ un ò doî ezénpi: perché scrîve léttera quànde dòppo dìmmo létera? Perché scrîve impediménto quànde in zenéize a m (emme) davànti a-a p (pi) e a-a b (bi) a se pronónçia cómme s’a foîse ’na n (enne): defæti dìmmo inpedìmento co-a n (enne) dîta into nâzo, velâre. E a propòxito de nâzo perché scrîve naso quànde in zenéize quélla s (esse) a se pronónçia z (zìtta) e a “a” a l’é lónga? O bèllo da Grafîa Ofiçiâ o l’é che peu lêze o zenéize ànche un ch’o no pàrla zenéize; gh’e manchiâ a còcina ma o l’inprendiâ a parlâ zenéize... a pàtto naturalménte de segoî e régole da Grafîa Ofiçiâ che s’atrêuvan in sce internet"
- [ø][n. 1] (són) són da eu françéize in paròlle come "meu", "lagheu", o se scrîve eu
- a (vocâle) són [a]
- à són cùrto, o se dêuvia sôlo in poxiçión tònica
- â són lóngo tònico ò àtono
- æ (létia) són [ɛ:][n. 2] lóngo e avèrto
- ma into grùppo ænn- e into grùppo de fìn paròlla æn a gh'à o són [ɛ][n. 3] cùrto e avèrto
- se a létia æ a no l'é disponìbile se dêuvia o digràmma ae scibén ch'o posse lasciâ di dùbbi.
- b (consonànte) són [b]
- c (consonànte) cómme in italiàn
- ç (consonànte) c co-a côa, c co-a çedìggia, són [s]. A s'adêuvia pe de raxoin etimològgiche solo davanti a-a e e a-a i, gròsso moddo quande inta paola italiann-a corispondente gh'é -ce, -ci, -ze, -zi.
- ch (digràmma) són [k], o se dêuvia prìmma de e, i e eu
- ci (digràmma) són [t͡ʃ][n. 4], o se dêuvia prìmma de a, æ, o e u
- d (consonànte) són [d]
- [d͡ʒ][n. 5] són da g de "gîta", o se scrîve g
- e (vocâle) són cùrto avèrto [ɛ] ò seròu [e], ciù de spésso seròu
- é són [e] cùrto e seròu, o se dêuvia sôlo in poxiçión tònica
- ê són [e:] lóngo e seròu, tònico ò àtono
- è són [ɛ][n. 6] cùrto e avèrto, o se dêuvia sôlo in poziçión tònica
- eu (digràmma) són [ø][n. 7] lóngo ò cùrto
- éu són [ø][n. 7] cùrto, o se dêuvia sôlo in poxiçión tònica
- êu són [ø:][n. 8] lóngo tònico ò àtono
- f (consonànte) són [f]
- g (consonànte) cómme in italiàn
- [g] són da g de "gàtto", o se scrîve g
- gh (digràmma) són [g], o se dêuvia prìmma de e, i e eu
- gi (digràmma) són [d͡ʒ][n. 5], o se dêuvia prìmma de a, æ, o e u
- gl (digràmma) són [ʎ][n. 9] ch'o no l'exìste in zenéize, o s'atrêuva inte quàrche italianìsmo e inte quàrche parlâ locâle
- gn (digràmma) són [ɲ][n. 10]
- h (consonànte), a no vêgne utilizâ pe l'indicatîvo prezénte do vèrbo avéi
- [ɥ][n. 11] (són) són da semivocâle u françéize in paròlle cómme "nuâ", o se scrîve u
- i (vocâle) cómme in italiàn
- ì són cùrto, o se dêuvia sôlo in poxiçión tònica
- î són lóngo tònico ò àtono
- j (semivocâle) són da semivocâle i
- A peu êse dêuviâ dòppo a c, a g e o digràmma sc pe marcâ che
- diversaménte da-o ténpo infinîo, into ténpo indicatîvo futûro a i a s'ha da fâ sentî in stiçinìn: (prìmma paròlla: infinîo, segónda: futûro) "mangiâ" [maŋ'd͡ʒa:], "o mangjâ" [u maŋ'd͡ʒja:]; "amaciâ" [ama't͡ʃa:], "o s'amacjâ" [u sa ma't͡ʃja:]; "lasciâ" [la'ʃa:], "o lascjâ" [u la'ʃja:].
- diversaménte da-o particìpio pasòu, into ténpo condiçionâle prezénte a i a se dêve fâ sentî in stisinìn: (prìmma paròlla: particìpio pasòu, segónda: condiçionâle prezénte) "mangiæ" [maŋ'd͡ʒɛ:], "mi mangjæ" [mi maŋ'd͡ʒjɛ:]; "lasciæ" [la'ʃɛ:], "o lascjæ" [u la'ʃjɛ:].
- A peu êse dêuviâ, ma no se conséggia de fâlo, tra dôe vocâle pe indicâ o són [j] inténso in paròlle cómme "màjo" ['majjo], "séja" ['sejja]; chi o fæto o l'é mêno crìtico perché se a vocâle ch'a vêgne prìmma a l'é cùrta a [j] a l'é inténsa, s'a l'é lónga no: "véja", e cùrta, [j] inténsa ['vejja]; "mizêia", e lónga [j] normâle [mi'ze:ja].
- [j] (són) són da semivocâle i in paròlle cómme "mainâ", o se scrîve i; inte quàrche câxo o peu êse scrîto j
- [ɲ][n. 10] (són) són da gn de "vêgno", o se scrîve gn
- [k] són da c de "cànto", o se scrîve c
- l (consonànte) són [l]
- m (consonànte) són [m]
- a peu êse dêuviâ davànti a b e p a-o pòsto da n
- n (consonànte)
- a gh'à o són velâre [ŋ][n. 12] a-a fìn da paròlla, into grùppo nn-, prìmma de 'na consonànte; a se dêuvia ànche prìmma da b e da p
- a gh'à o són dentâle [n] prìmma de 'na vocâle
- nn- (grùppo) són [ŋ][n. 12] da n velâre ch'o se prononçia dìndo e dôe n arenbæ a-a vocâle tònica ch'a vêgne sùbito prìmma do grùppo
- o s'atrêuva sôlo inta penùrtima scìlaba e o l'é de lóngo tònico
- o grùppo nn sénsa o tratìn o se dîxe cómme in italiàn
- [ŋ][n. 12] (són) són da n velâre in paròlle cómme "ronsón", o se scrîve n
- o (vocâle) són [u] da u italiànn-a lóngo ò cùrto con 'n'eceçión into ditóngo àtono ou dôve o se pronónçia [ɔ]
- ó són [u] cùrto, o se dêuvia sôlo in poxiçión tònica
- ô són [u:] lóngo tònico ò àtono
- ò (vocâle) són [ɔ][n. 13] da o italiànn-a cùrto tònico ò àtono
- ö (vocâle) són [ɔ:][n. 14] da o italiànn-a lóngo tònico ò àtono
- [ɔ][n. 13] (són) són da o italiànn-a, s'o l'é cùrto o se scrîve ò, s'o l'é lóngo o se scrîve ö, into ditóngo àtono ou o se scrîve o
- p (consonànte) són [p]
- q (consonànte) són [k]
- r (consonànte) són [r]
- s (consonànte)
- són [s] se prìmma de 'na vocâle
- son [s] oppure [z] se prìmma de 'na consonànte, pægio cómme in italiàn
- [s] (són) són da s de "sàcco", o se scrîve s, ecètto quànde s'ha da dêuviâ a ç etimològica
- [ʃ][n. 15] (són) són da sc de "scêna", o se scrîve sc prìmma de e, i, eu e sci prìmma de a, æ, o e u
- sc (digràmma) són [ʃ][n. 15], o se dêuvia prìmma de e, i e eu
- sci (trigràmma) són [ʃ][n. 15], o se dêuvia prìmma de a, æ, o e u
- scc (grùppo) o l'é fæto de doî soìn [ʃt͡ʃ][n. 16]: o són [ʃ][n. 15] segoîo, cómme 'na scciupetâ, da-o són [t͡ʃ][n. 4], o se dêuvia prìmma de e, i e eu
- scci (grùppo) o l'é fæto de doî soìn [ʃt͡ʃ][n. 16]: o són [ʃ][n. 15] segoîo, cómme 'na scciupetâ, da-o són [t͡ʃ][n. 4], o se dêuvia prìmma de a, æ, o e u
- t (consonànte) són [t]
- [t͡ʃ][n. 4] són da c de "cilìndro", o se scrîve c
- u (vocâle) són [y] da u françéize con træ eceçioìn dôve a gh'à o són [w]: into grùppo qu, into ditóngo tònico òu, into ditóngo atono ou
- ù són [y] cùrto, o se dêuvia sôlo in poxiçión tònica
- û són [y:] lóngo tònico ò àtono
- [u] (són) són da u italiànn-a, o se scrîve o, ó ò ô
- [y] (són) són da u françéize in paròlle cómme "fugàssa", o se scrîve u, ù ò û
- v (consonànte) són [v]
- [w] (són) són da semivocâle u italiànn-a in paròlle cómme "goìdda", o se scrîve o con træ eceçioìn: into grùppo qu, into ditóngo tònico òu, into ditóngo atono ou
- x (consonànte) són [ʒ][n. 17]
- z (consonànte) són [z]
- [z] (són) són da s de "smangiaxón", o se scrîve z se prìmma de 'na vocâle, o se scrîve s se prìmma de 'na consonànte
- [ʒ][n. 17] (són) són da j françéize in paròlle cómme "xanbón", o se scrîve x
- Nòtte a-o tèsto
- Nòtte bibliogràfiche