Vrancke van der Stockt
pintor neerlandès / From Wikipedia, the free encyclopedia
Vrancke van der Stockt (Brussel·les, abans de 1420 - 14 de juliol de 1495)[1] fou un dibuixant i pintor flamenc seguidor de Rogier van der Weyden, amb qui probablement va treballar. Les poques obres seves que s'han conservat es poden considerar que són de l'escola dels primitius flamencs.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1424 Brussel·les |
Mort | 14 juny 1495 (Gregorià) (70/71 anys) Brussel·les |
Activitat | |
Lloc de treball | Brussel·les (1445 (Gregorià)–1495 (Gregorià)) |
Ocupació | pintor, delineant |
Art | Pintura |
Moviment | Primitius flamencs |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables Tríptic de la Redempció, El Judici Final |
Van der Stockt va tenir el contacte amb la pintura gràcies a seu pare, el també pintor Jan van der Stockt, de qui va heretar el taller i tot el material necessari per exercir l'ofici el 1445, any en què esdevingué membre del gremi de Sant Lluc. Va ser un seguidor de l'estil de Rogier van der Weyden, de qui molt probablement va ser col·laborador. Quan Rogier va morir el 1464 va passar a ser pintor de la ciutat de Brussel·les,[2] tot i que inicialment s'havia decidit no nomenar cap altre pintor oficial.[1]
Fou magistrat de la ciutat de Brussel·les els anys 1465, 1472 i 1475, i provisor de la Germandat de Sant Eligius entre 1471 i 1473. El 1476 representà a la guilda en un conflicte entre els gremis de pintors i tapissers sobre les competències de cada gremi.[3] Es va casar amb Catharina der Moeyo i va tenir cinc fills.[4]
El seu taller va participar el 1468 en l'excepcional esdeveniment que va suposar per a Bruges el casament de Carles el Temerari i Margarida de York. La retribució de l'artista i els seus tres assistents es trobaven entre les més altes junt amb les del pintor de Tournai Jacques Daret. L'any 1489, Vrancke va fundar amb la seva dona un servei anual "de la mateixa manera que la fundació a favor del comerç de l'esposa del mestre Rogier".[1]
El seu estil és deutor del de Roger van der Weyden, encara que en general els motius perden a la seva pintura la solemnitat i la grandiositat del mestre. Les seves figures són de vegades amanerades en comparació amb l'elegància i la força de Van der Weyden, denotant certs trets estilístics i iconogràfics que revelen una personalitat artística independent.[3] Va realitzar molts dibuixos, alguns d'ells per a fer servir com a cartons per a tapissos, molts dels quals es troben al Museu del Louvre.[2] Va deixar una forta empremta en el panorama artístic de Brussel·les de les darreres dècades del segle xv fruit de la intensa activitat del seu taller, on varen treballar els seus fills Bernard (c. 1469 - 1538) i Michel (c. 1469 - ?) i on es varen formar Jennin Bughier, Hanin Hollande i Henry Genois.[5]