pel·lícula de 1982 dirigida per Jacques Demy From Wikipedia, the free encyclopedia
Une chambre en ville és una pel·lícula de l'any 1982 dirigida per Jacques Demy i protagonitzada per Dominique Sanda, Michel Piccoli i Richard Berry.[1]
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Jacques Demy |
Protagonistes | |
Producció | Christine Gouze-Rénal |
Guió | Jacques Demy |
Música | Michel Colombier |
Fotografia | Jean Penzer |
Muntatge | Sabine Mamou |
Vestuari | Rosalie Varda |
Dades i xifres | |
País d'origen | França i Itàlia |
Estrena | 1982 |
Durada | 90 min |
Idioma original | francès |
Rodatge | Nantes, Billancourt Studios (en) , Bouffay (fr) , Catedral de Nantes i Passage Pommeraye |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | cinema musical i drama |
Lloc de la narració | Nantes |
Nantes, 1955. Hi ha agitació social i esclats de violència a la ciutat. Els treballadors de les drassanes fan vaga. El torner François Guilbaud (Richard Berry) surt amb la dolça Violette Pelletier (Fabienne Guyon) i s'allotja a la casa de la vídua Margot Langlois (Danielle Darrieux). Mentre duri la vaga, François no podrà pagar el lloguer a la vídua. Aquesta té una filla, Edith Leroyer (Dominique Sanda), casada amb un venedor de televisors, el gelós i impotent Edmond (Michel Piccoli). François i Edith es veuran atrapats per una passió irrefrenable.[1]
Anys després d'Els paraigües de Cherbourg (1964) i Les senyoretes de Rochefort (1967), el cineasta francès Jacques Demy va retornar al cor del cinema musical, si bé transferint la comèdia en melodrama de conflictes morals i socials. Inclassificable com sempre, Demy realitzaria un arriscat i inversemblant musical on tots els monòlegs i diàlegs són cantats. Amb composicions de Michel Colombier, Demy entra sense embuts en els terrenys més desfogats i hiperbòlics del cinema, concertant una escabellada, fulletonesca i contrarealista opereta d'amor, desenganys i gelosies en la qual participen personatges substanciosament desmesurats: la dolça Violette, l'impotent i mesquí marit, l'amant, el sindicalista Guilbaud o la vídua, qui dissipa en alcohol l'enyor de la noblesa perduda. Entre sentiments desorbitats, èpica obrera, sublimada malenconia i previsió de tragèdia, el cineasta hi fica algunes cullerades de sarcasme i ironia.[1]
Casat amb la també realitzadora Agnès Varda, Demy ja va voler rodar aquesta exacerbada raresa deu anys abans, aleshores amb Catherine Deneuve, Gerard Depardieu, Isabelle Huppert i Simone Signoret,[2] però davant la negativa del músic Michel Legrand i de Catherine Deneuve, el projecte no va prosperar.[3] Cal destacar-hi una singular seqüència: els policies antidisturbis de Nantes carreguen contra els exasperats vaguistes, tots ells, però, units en un gran cor de veus melòdiques i contestàries. Aquest inaudit i encara avui incomprès deliri musical es va saldar amb un estrepitós fracàs comercial.[1]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.