Tríptic de Mérode
quadre de Robert Campin / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Tríptic de Mérode o Tríptic de l'Anunciació és un tríptic del pintor Robert Campin, un artista de l'escola dels primitius flamencs, tot i que també s'ha atribuït a un deixeble que probablement hagués copiat un original de Campin.[1] Actualment al Metropolitan Museum figura com a obra de «Robert Campin i assistent».[2] Va ser realitzat entre 1425 i 1428. Se'l considera el treball més conegut de Campin, fama a la qual ha ajudat l'encant indubtable que desprèn l'escena domèstica i el paisatge urbà que s'observa fora de les finestres.
Tipus | tríptic, retaule, peça d'altar i pintura |
---|---|
Creador | Robert Campin |
Creació | 1425–1428 |
Mètode de fabricació | Oli sobre taula |
Gènere | art sacre |
Moviment | Gòtic tardà |
Basat en | Anunciació |
Mida | 117.8 cm () × 64,5 () cm |
Localització | |
Col·lecció | The Cloisters, Nova York |
Catalogació | |
Número d'inventari | 56.70a–c |
L'obra mostra les característiques pròpies de l'emergent estil tardogòtic dels primitius flamencs de principis del segle xv. Els detalls més petits han estat meticulosament representats copiant fidelment la realitat, i l'artista aconsegueix els millors efectes gràcies a l'ús de la innovadora tècnica de la pintura a l'oli, la qual permet superposar pigments translúcids donant com a resultat riques gradacions de la llum i un ampli espectre de colors.
Va ser concebut com un objecte de devoció privat. En el panell central hi ha representada l'Anunciació on es representa la Mare de Déu que està orant sense adonar-se de la presència de l'arcàngel Gabriel. Alguns objectes, com ara el lliri blanc i la font, simbolitzen la puresa de Maria expressada a través de la llum divina de Crist. La petita imatge del Nen Jesús, amb una creu que baixa pels raigs de llum de la finestra rodona, indica que el tema principal és l'Encarnació. Aquesta interpretació es veu reforçada per la flama de l'espelma, símbol de la divinitat de Déu, que acaba d'apagar-se en referència a l'Encarnació; és el moment en què Déu es va fer home. Aquest important detall es troba ben bé al centre de la composició. Al panell dret hi ha representat sant Josep, una imatge inhabitual a la iconografia de l'Anunciació, que està al seu taller fabricant rateres; segons la interpretació agustiniana, «l'Encarnació és el mitjà que Déu emprà per atrapar al diable, com l'esquer atrapa un ratolí».
L'escut d'armes que es veu a la finestra del panell central s'ha identificat com el de la família Ingelbrechts de Malines, que està documentada a Tournai el 1427. La comitent i l'home del fons del panell esquerre varen ser afegits en una data posterior, probablement després del matrimoni del comitent.[3]