Thelma i Louise
pel·lícula del 1991 dirigida per Ridley Scott / From Wikipedia, the free encyclopedia
Thelma i Louise[1] (títol original en anglès: Thelma & Louise) és una road movie de 1991 dirigida per Ridley Scott. Obtingué l'Oscar al millor guió original i el Globus d'Or al millor guió (que és de Callie Khouri). Protagonitzada pel duet Geena Davis (Thelma) i Susan Sarandon (Louise) en els papers principals, la pel·lícula explica com una excursió de cap de setmana de dues dones es transforma en una fugida a través dels Estats Units. Cal destacar, a més, la participació de Harvey Keitel, que interpreta per primera vegada el paper d'un heroi, i de Brad Pitt, per qui aquest llargmetratge significà un gran impuls a la seva carrera.
Thelma & Louise | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Ridley Scott |
Protagonistes | |
Producció | Ridley Scott |
Guió | Callie Khouri |
Música | Hans Zimmer |
Fotografia | Adrian Biddle |
Muntatge | Thom Noble |
Vestuari | Elizabeth McBride |
Productora | Pathé i Metro-Goldwyn-Mayer |
Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 24 maig 1991 |
Durada | 129 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Rodatge | comtat de Kern, comtat de Grand i Utah |
Color | en color |
Format | 2.35:1 |
Descripció | |
Gènere | buddy film femení, xiques amb pistoles, comèdia dramàtica, cinema de ficció criminal, road movie i cinema d'aventures |
Lloc de la narració | Arizona, Arkansas i Oklahoma City |
Premis i nominacions | |
Nominacions | Oscar a la millor actriu (1992) Oscar a la millor actriu (1992) Oscar a la millor direcció (1992) Oscar a la millor fotografia (1992) Oscar al millor muntatge (1992) Oscar al millor guió original (1992)
|
Premis | |
Lloc web | mgm.com… |
Li va anar de poc que no veiés la llum, ja que el guió, escrit per Callie Khouri, suscitava una important desconfiança entre un bon nombre de productors i directors. De fet, era sobretot la temàtica que tractava allò que dificultava que els estudis l'acceptessin; en particular l'escena final, que és antològica, contrastava amb la producció clàssica de Hollywood. Fins i tot, quan es va estrenar, la pel·lícula va suscitar una intensa polèmica als Estats Units, bàsicament perquè presentava dues heroïnes que responien amb armes a la violència masclista. Malgrat tot, com que hom la pot classificar en la intersecció de diversos gèneres cinematogràfics, la cinta és avui considerada un “clàssic” que ha arribat a influenciar altres pel·lícules i obres d'art i ha esdevingut un mite del moviment feminista.