Terry Fox
activista canadenc / From Wikipedia, the free encyclopedia
Terrance Stanley «Terry» Fox (28 de juliol de 1958 – 28 de juny de 1981) va ser un esportista i activista canadenc en pro de la recerca contra el càncer.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Terrance Stanley Fox 28 juliol 1958 Winnipeg (Canadà) |
Mort | 28 juny 1981 (22 anys) New Westminster (Canadà) |
Causa de mort | Causes naturals (Osteosarcoma ) |
Sepultura | Port Coquitlam |
Dades personals | |
Formació | Universitat Harvard Universitat Simon Fraser |
Activitat | |
Ocupació | activista |
Influències | |
Esport | atletisme basquetbol natació |
Família | |
Mare | Betty Fox |
Premis
| |
Lloc web | terryfox.org |
Durant la secundària i la universitat va ser jugador de bàsquet. Amb només divuit anys va perdre la cama dreta: li van diagnosticar un osteosarcoma (un tipus de càncer d'ossos) i va caldre amputar-la-hi;[1] Malgrat això no va abandonar la pràctica esportiva: va seguir corrent amb una cama ortopèdica i va continuar jugant al bàsquet, encara que en cadira de rodes —en aquesta disciplina va guanyar tres campionats nacionals—.[2] A la fi de 1979 va començar a preparar una carrera que va denominar Marató de l'Esperança amb la qual volia travessar el territori canadenc d'extrem a extrem per recaptar diners per a la recerca contra el Càncer. El seu objectiu era obtenir almenys un dòlar canadenc per cadascun dels vint-i-quatre milions d'habitants del seu país.[3][4] A l'abril de l'any següent va començar la seva carrera, sense aixecar cap expectació, a Sant Joan de Terranova, a l'extrem oriental del país, i a partir d'aquí va córrer diàriament la distància equivalent a una marató completa, uns quaranta-dos quilòmetres.[4][5][6] Tenia previst acabar la seva empresa a Victòria (Columbia Britànica), al setembre, la qual cosa hagués suposat un recorregut d'uns 8000 km.[7] Per quan va arribar a Ontario s'havia convertit en una estrella en tot Canadà i apareixia en actes públics juntament amb empresaris, atletes i polítics per recaptar fons.[8] No obstant això, a causa de l'extensió del càncer als seus pulmons, va haver de posar fi a la Marató de l'Esperança als afores de Thunder Bay, a la zona occidental d'Ontario, després d'un periple de 143 dies en els quals va recórrer 5373 quilòmetres (3339 milles).[9][10] Les seves esperances de poder vèncer la malaltia i completar la carrera es van truncar quan va morir nou mesos més tard, sense haver arribat a complir vint-i-tres anys.[1][11]
La seva gesta va atreure l'atenció mundial i li va donar la consideració d'heroi nacional a Canadà.[12] Va obtenir en vida nombrosos reconeixements: va ser la persona més jove a ingressar, amb el rang més elevat (el de companion), en l'Ordre del Canadà; va guanyar l'any 1980 el premi Lou Marsh a l'atleta canadenc més destacat i també se li va distingir com el «Canadian Newsmaker of the Year» —la personalitat amb major influència en l'actualitat canadenca durant l'any en curs— tant l'any 1980 com el 1981.[13][14][15][16] Després de la seva mort, es va donar el seu nom a diversos edificis, parcs, i carreteres en tot el país. Va deixar també un llegat durador, del que destaca la carrera Terry Fox, celebrada anualment des de 1981 en més de seixanta països i en la qual participen milions de persones.[17][18] Es tracta de la major carrera d'un dia destinada a la recaptació de fons per a la recerca contra el càncer a tot el món, i fins a l'any 2012 havia recaptat 600 milions de dòlars canadencs.[19][20]