Teresa de Calcuta
monja catòlica d'ètnia albanesa / From Wikipedia, the free encyclopedia
Teresa de Calcuta (Uskub, Imperi Otomà — actual Skopje, Macedònia del Nord —, 26 d'agost de 1910 - Calcuta, Índia, 5 de setembre de 1997), de nom secular Agnes Gonxha Bojaxhiu[1] (pronunciat [aɡˈnɛs ˈɡɔndʒa bɔjaˈdʒiu]), fou una monja catòlica d'ètnia albanesa,[2][3] naturalitzada índia,[4] que fundà la congregació de les Missioneres de la Caritat a Calcuta el 1950. Durant més de 45 anys va atendre pobres, malalts, orfes i moribunds, al mateix temps que guiava l'expansió de la seva congregació, inicialment a l'Índia i després en altres països del món. És venerada com a santa per l'Església Catòlica Romana.[5][1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | (sq) Anjezë Gonxhe Bojaxhiu 26 agost 1910 Skopje (Imperi Otomà) |
Mort | 5 setembre 1997 (87 anys) Calcuta (Índia) |
Causa de mort | Insuficiència cardíaca |
Sepultura | Mother House Of The Missionaries Of Charity (en) |
Superiora general | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Ocupació | religiosa catòlica |
Enaltiment | |
| |
Festivitat | 5 de setembre |
Família | |
Cònjuge | cap valor |
Pare | Nikollë Bojaxhiu (en) |
Premis
| |
Lloc web | motherteresa.org |
|
Agnes descobrí la seva vocació des de ben jove: el 1928 ja havia decidit que estava destinada a la vida religiosa. Va ser llavors quan va optar per canviar el seu nom a «Teresa» en referència a la santa patrona dels missioners, Teresa de Lisieux.[6] Tot i que va dedicar els següents vint anys a l'ensenyança al convent irlandès de Loreto, va començar a preocupar-se de malalts i pobres de la ciutat de Calcuta, cosa que la va portar a fundar una congregació amb l'objectiu d'ajudar els marginats de la societat, primordialment malalts, pobres i persones que no tenien llar.
Durant la dècada de 1970 era coneguda internacionalment i havia adquirit una reputació de persona humanitària i defensora dels pobres i indefensos, en part pel documental i llibre Something Beautiful for God de Malcolm Muggeridge. Va obtenir el Premi Nobel de la Pau de 1979 i el més elevat guardó civil de l'Índia, el Bharat Ratna, el 1980, per la seva tasca humanitària. A aquests s'hi van sumar una desena de premis i reconeixements de primer nivell, tant nacionals com internacionals.
Rebé elogis de moltes persones, governs i organitzacions. No obstant això, va enfrontar també una sèrie de crítiques, com les objeccions de Christopher Hitchens, Michael Parenti, Aroup Chatterjee i el Consell Mundial Hindú.[7] El 2010, al centenari del seu naixement, va ser homenatjada al voltant del món i el seu treball fou reconegut per la presidenta índia Pratibha Patil.[8]