Taumàtrop
From Wikipedia, the free encyclopedia
El taumàtrop (del grec thauma, 'meravella', i tropos, 'gir') és una joguina òptica que aprofita l'efecte de la persistència de la visió o persistència retinal.
Es tracta d'un disc dibuixat per totes dues cares, amb dues parts complementàries d'una mateixa escena, al qual es lliguen dos fils de manera que en fer-lo girar ràpidament se superposen les imatges de cadascuna de les cares i es pot veure l'escena sencera. Si a una cara hi ha el dibuix d'un ocell i a l'altra el d'una gàbia, en fer anar la joguina veurem l'ocell dins la gàbia.
Va ser inventat entre 1820 i 1825, però la seva paternitat és discutida. Habitualment s'atribueix al metge anglès John Ayrton Paris, que el va utilitzar el 1824 al Royal College of Physicians londinenc per tal de demostrar el fenomen de la persistència retinal. Però s'hauria basat en les idees de l'astrònom John Herschel i del geòleg William Henry Fitton.
Es basa en un cercle dibuixat en un suport gràfic que rota per crear la il·lusió òptica imatge en moviment[1]
Va ser una joguina molt popular a l'època victoriana. El seu inventor va exposar l'any 1827 les seves creences i la seva filosofia sobre l'aprenentatge en nens. Considerava que joguines com el Taumàtrop podien estimular l'interès per aprendre, ja que permetia combinar la diversió i la instrucció,[2] i fer d'aquesta manera la tasca educativa més dinàmica.
Aquesta joguina va evolucionar i va acabar donant lloc a invents com el zoòtrop i el praxinoscopi.[3]