pel·lícula de 1954 dirigida per Kenji Mizoguchi From Wikipedia, the free encyclopedia
Sansho Dayu és una pel·lícula de l'any 1954 dirigida per Kenji Mizoguchi i protagonitzada per Kinuyo Tanaka i Yoshiaki Hanayagi.[1]
山椒大夫 | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Kenji Mizoguchi |
Protagonistes | |
Producció | Masaichi Nagata |
Guió | Yoshikata Yoda i Ōgai Mori |
Música | Fumio Hayasaka |
Fotografia | Kazuo Miyagawa |
Productora | Kadokawa Pictures |
Distribuïdor | Daiei Film i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Japó |
Estrena | 1954 |
Durada | 120 min |
Idioma original | japonès |
Color | en blanc i negre |
Format | format acadèmic |
Descripció | |
Basat en | Sansho dayu (en) |
Gènere | drama i jidaigeki |
Lloc de la narració | Japó |
El Japó al Període Heian. Enfrontat als jerarques militars, el governador Masauji Taira (Masao Shimizu) és destituït. Abans d'exiliar-se, diu al seu fill Zushiô (Yoshiaki Hanayagi) que sigui un home de bé. Temps després, acompanyada pels petits Zushiô i Anju (Kyôko Kagawa), la dama Tamaki (Kinuyo Tanaka) travessa la regió per a reunir-se amb el seu marit, l'antic governador. Però els viatgers són emboscats per uns bandits. Tamaki és portada a l'illa de Sado i els nens són venuts al cruel intendent Sanshô (Eitarô Shindô). Passen deu anys, Zushiô fuig i es dirigeix al palau de l'emperador, a Kyoto. Per no ésser torturada, Anju se submergeix al llac fins a ofegar-se.[1]
A tall d'al·legat moral contra la intolerància, el fanatisme, l'esclavitud i el despotisme dels poderosos, aquesta és una pel·lícula certament notable. Bonica, commovedora i terrible en proporcions similars, es compta entre les obres culminants del cinema japonès clàssic. Basada en una llegenda popular que Ōgai Mori va recollir d'un llibre de l'any 1915, el film ubica la trama en el segle xi, a les acaballes de l'imperial i militaritzat Període Heian, si bé Kenji Mizoguchi es pren la llicència d'inserir-hi records personals d'infantesa i adolescència. Evoca així un episodi per a ell especialment colpidor: quan el seu autoritari i cobdiciós progenitor (fuster a la ciutat de Tòquio) va vendre's dues de les seues filles. Amb mirada asserenada i neta, Mizoguchi exposa les parts autobiogràfiques sense rancúnia ni planys, posant en boca del governador Taira la determinació de relacionar-se amb els semblants amb esperit indulgent i generós. Així, el cineasta suggereix un camí d'humilitat, harmonia i responsabilitat moral, ideari gens estrany per a ell, conegut practicant del budisme zen.[1]
De la senzillesa i honestedat del film se n'extreuen lliçons benefactores. El missatge és ètic i s'abraça un sentit religiós, mentre que en la descripció del personatge de Sanshô hi ha intenció política: l'intendent és un autèntic tirà i és molt perniciós per a tota la comunitat. De forma fluida i plena de sensibilitat, Mizoguchi fa cinema en majúscules, contrastant lirisme amb violència, tendresa i crueltat, inseguretat amb autoafirmació i sentiments d'amor amb esglaiadora tragèdia. Cal destacar-hi l'esplèndida fotografia de Kazuo Miyagawa, portadora de la subtilitat, l'exquisidesa i la força emotiva expressada pel cineasta.[1]
« |
|
» |
« |
|
» |
« |
|
» |
« |
|
» |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.