Renat Nelli
escriptor occità / From Wikipedia, the free encyclopedia
Renat Nelli[1] o René Nelli [1](Carcassona, 20 de febrer de 1906 – 11 de març de 1982) fou un poeta, filòsof, historiador i escriptor occità, que es feu famós per la seva contribució als estudis de la cultura occitana[2] i particularment del catarisme.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) René Léon Nelli 20 febrer 1906 Carcassona (França) |
Mort | 10 març 1982 (76 anys) Carcassona (França) |
Sepultura | The Saint-Vincent cemetery in Carcassonne (en) |
Realitzador Folklore | |
1946 – 1982 | |
President Societat d'Estudis Occitans | |
1943 – 1944 | |
Adjunt a alcalde Carcassona | |
Activitat | |
Camp de treball | Cultura occitana, poesia, filosofia, història, literatura occitana i occità |
Ocupació | conservador (1947–), conservador, escriptor, professor, professor d'educació secundària, filòsof, romanista, historiador, professor d'universitat, poeta |
Ocupador | Universitat de Tolosa |
Membre de | |
Participà en | |
agost 1946 | L'Ase negre (en) |
1945 | Institut d'Estudis Occitans |
1938 | Groupe audois d'études folkloriques (en) |
Família | |
Cònjuge | Suzette Nelli (oc) |
Pare | Léon Nelli |
Premis
|
Durant la França de Vichy col·laborà amb la Resistència i el 1945 fou un dels fundadors de l'Institut d'Estudis Occitans, participà amb Joë Bousquet en la redacció del número especial dels "Cahiers du Sud", dedicat a Le génie d'oc et l'homme méditerranéen (1943), on hom troba les tres direccions de la seva obra: edició i traducció de poetes occitans medievals, poemes personals —pròxims a Paul Valéry— i tasca crítica (Fragment d'une métaphysique d'oc).
Paral·lelament, va investigar i va escriure nombroses obres i estudis sobre heretgies de l'Edat mitjana al Miègjorn o Midi i sobre el catarisme, contrastant literatura especulativa i sensacionalista escrita fins al moment que perjudicava els estudis rigorosos sobre aquest aspecte social i històric. Com per a Fernand Niel o d'altres investigadors sobre aquesta temàtica, va ser fonamental la seva relació amb Déodat Roché.
També va fundar, l'any 1981, el Centre national d'études cathares, renomenat més tard com a Centre d'études cathares-René Nelli.[3]
Els seus reculls poètics són d'escriptura densa i temàtica sensual, recuperen la tradició mística i eroticopoètica dels trobadors. Posteriorment es dedicà a la prosa i al teatre.