Pagoda
From Wikipedia, the free encyclopedia
La pagoda (mot d'origen indi transmès mitjançant el portuguès) és un lloc de culte per als creients de la religió budista. És la forma que ha pres l'stupa al món xinès.[1]
La pagoda moderna és una evolució de l'stupa índia, una estructura en forma de túmul on es guardaven relíquies sagrades.[2] La forma arquitectònica de l'stupa es va estendre per Àsia, prenent diverses maneres en incorporar detalls específics de cada localitat.
A causa de la seva altura, les pagodes atrauen els llamps, la qual cosa reforçava el que fossin percebudes com a llocs carregats espiritualment. Moltes pagodes tenen al seu sostre una estructura que funciona com parallamps, anomenada finial. A més de la seva funció física, el finial té un significat simbòlic en el budisme (sol representar el mani o cinquè element), i de vegades és decorat amb dissenys de flor de lotus.