Notre-Dame de París
catedral de l'arxidiòcesi de París / From Wikipedia, the free encyclopedia
La catedral de Notre-Dame de París, o simplement Notre-Dame, era la catedral de l'arxidiòcesi de París (França). Es troba a l'est de l'Île de la Cité, al 4t districte de París. La seva façana occidental domina el Parvis Notre-Dame – place Jean-Paul-II.
Per a altres significats, vegeu «Notre-Dame de Paris». |
«Catedral Notre-Dame» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Catedral Notre-Dame de Reims». |
L'obra va començar per iniciativa del bisbe Maurice de Sully i va durar més de dos segles, des del 1163 fins a mitjan segle XIV. Així doncs, té un estil que no és completament uniforme: la catedral presentava característiques del gòtic primitiu (voltes sexpartides de la nau) i del gòtic radiant. Les dues rosasses que adornaven cadascun dels braços del transsepte es trobaven entre les més grans d'Europa i feien 13 metres de diàmetre cadascuna. Una vegada acabada, la catedral era una de les més grans d'Occident. Després de la tempesta revolucionària, entre l'any 1844 i l'any 1864 la catedral passà per una restauració important i de vegades controvertida sota la direcció de l'arquitecte Viollet-le-Duc, que hi incorporà elements i motius inèdits.
La catedral ha estat un dels monuments més emblemàtics de París des de bon principi. Durant molt de temps l'edifici més alt de la ciutat, ocupava un lloc simbòlic de primer rang a París i és una de les catedrals més conegudes del país, juntament amb les de Reims, on es coronaven els reis de França, Estrasburg, Amiens, Beauvais i Chartres. Com a edifici religiós i patrimonial alhora, ha estat relacionada amb nombrosos episodis de la història de França. Església parroquial reial a l'edat mitjana, acollí l'arribada de la Santa Corona el 1239 i, molt més tard, la coronació de Napoleó I el 1804, el baptisme del Duc de Bordeus el 1821, els funerals d'Adolphe Thiers i Sadi Carnot. Sota les voltes es va cantar un Magníficat després de l'alliberament de París el 26 d'agost del 1944. S'hi van celebrar cerimònies religioses a la mort de Charles de Gaulle (1970), Georges Pompidou (1974) i François Mitterrand (1996).
En l'àmbit literari, destacava el seu paper central en la novel·la Nostra Senyora de París, de Victor Hugo, publicada el 1831.
Aquesta catedral (i basílica menor) acollia aproximadament 13 a 14 milions de visitants a l'any (amb un rècord de 14 milions el 2012), cosa que en feia el monument més visitat de París i de tot Europa. El 2013 se celebrà el 850è aniversari.
El 15 d'abril de 2019 patí un incendi que li provocà danys greus, incloent-hi la caiguda de l'agulla.
Cinc anys després de l'incendi, l'agulla de Notre Dame torna a ser visible.[1]