Metonímia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La metonímia (del grec meta, 'més enllà', i -ònim, 'denominació') és la identificació d'un terme amb el nom d'un altre no perquè s'assemblen formalment sinó per una relació semàntica basada en el veïnatge conceptual, és a dir, en la contigüitat. La relació entre els dos temes pot ser de caràcter divers: el tot per la part (sinècdoque), autor per obra, lloc de procedència per producte, continent per contingut, etc.[1][2]
Per exemple, «El duc demanà la mà de la princesa al rei»: quan es parla de la mà de la princesa es refereix a tota la princesa. La relació de contigüitat entre la mà de la princesa i la princesa resideix que és la part del tot. En una metàfora no hi ha cap relació de contigüitat entre tots dos significats.
«Es va menjar el danone»: és clar que no es va menjar la marca, però sí un iogurt.
«Anem a prendre una copa»: per contigüitat entre el continent i el contingut, en aquest exemple fem servir l'un per l'altre. Semblantment, també hi ha metonímia en «Quin bon plat!», quan sovint ens referim al contingut (àpat) i no pas al continent (plat).