MDMA
compost químic / From Wikipedia, the free encyclopedia
3,4-Metil
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Dades clíniques | |
---|---|
Risc per l'embaràs |
|
Via | Sublingual salla |
Grup farmacològic | metilendioxifenetilamines i amfetamines |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C11H15NO2 |
Massa molecular | 193,25 g·mol−1 |
Model 3D (Jmol) | Imatge interactiva |
CC(NC)CC1=CC=C(OCO2)C2=C1 | |
Estat legal | |
R. dispensació |
|
Dades farmacocinètiques | |
Metabolisme | Hepàtic, CYP molt implicat |
Vida mitjana | La seva vida mitjana depèn de la dosi, incrementant-se amb dosis més altes, és d'aproximadament de 6 a 10 hores en dosis de 40 a 125 mg |
Excreció | Renal |
Identificadors | |
1-(benzo[d][1,3]dioxol-5-il)-N-metilpropan-2-amina
| |
Número CAS | 42542-10-9 66142-89-0
81262-70-6 |
PubChem (CID) | 1615 |
IUPHAR/BPS | 4574 |
DrugBank | 01454 i DB01454 |
ChemSpider | 1556 |
UNII | KE1SEN21RM |
KEGG | C07577 |
ChEBI | 1391 |
ChEMBL | CHEMBL43048 |
MDMA va ser sintetitzada per primera vegada el 1912 pel químic de Merck Anton Köllisch.[10] Va ser utilitzada per millorar la psicoteràpia a partir de la dècada de 1970 i es va popularitzar com a droga de carrer a la dècada de 1980.[7][9] La MDMA està comúment associada amb festes de ball, raves i música de dansa electrònica.[11] Les pastilles venudes com a èxtasi poden estar barrejades amb altres substàncies com efedrina, anfetamina i metanfetamina.[7] El 2016, unes 21 milions de persones entre els 15 i els 64 anys van fer servir èxtasi (0,3% de la població mundial).[12] Això era àmpliament similar al percentatge de persones que fan servir cocaïna o anfetamina substituïdas, però més baix que per a la cannabis o els opioides.[12] Als Estats Units, el 2017, aproximadament el 7% de les persones han fet servir MDMA en algun moment de les seves vides i el 0,9% l'han fet l'últim any.[13] El risc letal d'una dosi de MDMA se situa entre 1 mort en 20.000 casos i 1 mort en 50.000 casos.[14]
Els efectes adversos a curt termini inclouen reixit dels dents, visió borrosa, sudoració i un ritme cardíac ràpid,[7] i l'ús prolongat també pot conduir a addicció, problemes de memòria, paranoia i dificultats per dormir. S'han reportat morts a causa de l'augment de la temperatura corporal i la deshidratació. Després de l'ús, sovint les persones es senten deprimides i cansades, tot i que aquest efecte no apareix en l'ús clínic, el que suggereix que no és un resultat directe de l'administració de MDMA.[7][15] La MDMA actua principalment augmentant la alliberació dels neurotransmissors serotonina, dopamina i norepinefrina en parts del cervell.[7][9] Pertany a les amfetamines substituïdes classes de drogues.[16][17] La MDMA és estructuralment similar a la mescalina (un psicodèlic), la metanfetamina (un estimulant), així com a les neurotransmissors monoaminas endògens com la serotonina, la norepinefrina i la dopamina.[18]
El Servei de Medicina Interna de l'Hospital Clínic de Barcelona ha constatat que un consum recreatiu d'aquesta substància els caps de setmana durant dos o tres anys pot provocar un deteriorament cognitiu per a la resta de la vida. Això significa que aquests consumidors perden capacitat d'atenció i de concentració a causa d'una degeneració neuronal. A més, aquest equip de professionals ha constatat que aquestes conseqüències són irreversibles a llarg termini.[19]
La MDMA té usos mèdics aprovats limitats en un petit nombre de països,[20] però és il·legal en la major part de jurisdiccions.[21] Als Estats Units, la Food and Drug Administration està avaluant el medicament per a ús clínic.[22] Canadà ha permès la distribució limitada de MDMA mitjançant sol·licitud i aprovació per part de Health Canada.[23][24] A Austràlia, pot ser recetada en el tractament del TEPT per psiquiatres específicament autoritzats.[25]