Les tres Gràcies (Canova)
Escultura de'Antonio Canova / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'obra de Antonio Canova Les tres Gràcies és un grup escultòric d'estil neoclàssic, en marbre, de les tres càrites mitològiques, filles de Zeus que representaven la bellesa, l'encant i l'alegria. Les Gràcies presidien banquets i reunions principalment per entretenir i delectar els invitats dels Déus.[1] S'identifiquen en alguns gravats de l'estàtua com (d'esquerra a dreta) Aglaia, Eufròsine i Talia. De l'obra de Canova existeixen realment dues versions: la primera, encarregada per Josefina de Beauharnais, esposa de Napoleó, es conserva en el Museu de l'Ermitage de Sant Petersburg (Rússia); la segona, encarregada per un noble anglès, el duc de Bedford, va sortir a la venda el 1994 i va ser adquirida per dues institucions britàniques que l'exposen alternativament, el Victoria & Albert Museum de Londres i la National Gallery of Scotland.[2]
Tipus | obra amb múltiples execucions i grup escultòric |
---|---|
Creador | Antonio Canova |
Creació | 1814 ↔ 1817 |
Període | antiga Grècia i període hel·lenístic |
Gènere | nu, escultura mitològica i grup escultòric |
Material | marbre |
Mida | 182 () cm |
Col·lecció | |
versió original The three graces (en) Hermitage Inv:Н.ск-506 | |
Les tres Gràcies Victoria and Albert Museum Inv:A.4-1994 |