Juan Fernández de Navarrete
artista espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Juan Fernández de Navarrete (Logronyo, 1526 - Toledo, 28 de març de 1579), conegut com a Navarrete el Mut, va ser un pintor espanyol del Renaixement tardà o de principis del Manierisme.[1] Va destacar per la seva feina al servei de Felip II, el qual va nomenar-lo pintor reial el 1568 després de la mort de Gaspar Becerra i li va encarregar diverses sèries de llenços per decorar els murs del monestir de l'Escorial, el qual estava en construcció des de 1563.[2]
Juan Fernández Navarrete | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Juan Fernández de Navarrete 1538 Logronyo |
Mort | 28 març 1579 (Gregorià) (40/41 anys) Toledo |
Activitat | |
Ocupació | pintor |
Art | Pintura |
Moviment | Renaixement |
La seva mort va evitar que s'ocupés de la sèrie completa de quadres que formarien part del retaule de l'altar major, encara que va quedar una magnífica sèrie d'apòstols en què mostra la dignitat del seu dibuix, la rotunditat de les figures i una primerenca assimilació per a Espanya tant de l'escola romanista de pintura com de la pinzellada solta i el color de Ticià i de l'escola veneciana de pintura.[1]
Fernández de Navarrete es va donar a conèixer el 1567 com a pintor davant el rei Felip II amb l'obra Baptisme de Crist (Museu del Prado), influït per Miquel Àngel i la pintura del Cinquecento romà. La seva obra més coneguda i considerada com a culminant en la seva trajectòria és el Martiri de sant Jaume, de 1571, on ja adopta els modes de l'escola veneciana.[3]