Joaquim Casas i Carbó
advocat, editor i escriptor català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Joaquim Casas i Carbó, també conegut com a Joaquim Casas-Carbó, (Barcelona, 22 de febrer de 1858[1] - 10 de maig de 1943) fou un advocat, editor i escriptor català. Fill dels empresaris Joaquim Casas i Gatell i Madrona Carbó i Ferrer, i cosí germà del pintor Ramon Casas i Carbó. Al costat del seu amic Pompeu Fabra, fou un dels principals responsables de la campanya lingüística (1890) a la revista L'Avenç que va posar les bases de la normativització de la llengua catalana.[2] També va escriure articles polítics i va realitzar nombroses traduccions. Milità en el moviment catalanista —de la Lliga Regionalista passà al Centre Nacionalista Republicà (1906)— però fou marginat pel Noucentisme. Publicà els llibres Catalònia (Assaigs nacionalistes) (1908), Set Odes (1933), El problema peninsular (1933), Blancs, negres, grocs (1935), Del present i del pròxim avenir (1935).
Retrat de Joaquim Casas fet per Ramon Casas | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1858 Barcelona |
Mort | 10 maig 1943 (84/85 anys) Barcelona |
Dades personals | |
Altres noms | Joaquim Casas-Carbó |
Activitat | |
Ocupació | Advocat, editor, escriptor |
Partit | Lliga Regionalista Centre Nacionalista Republicà |
Família | |
Parents | Ramon Casas (cosí) |