Il Paradiso
quadre de Tintoretto / From Wikipedia, the free encyclopedia
Il Paradiso és una enorme pintura a l'oli sobre tela (22 x 7 metres) pintada per Jacopo Robusti, conegut més comunament com a Tintoretto, fill d'un tintorer venecià (“tintare” significa tenyir en italià), que domina la sala principal del Palau del Doge a Venècia. És una de les pintures en tela més grans del món.
Tipus | pintura |
---|---|
Creador | Tintoretto |
Creació | segle XVI (>1588) |
Mètode de fabricació | pintura al fresc |
Gènere | art sacre |
Moviment | manierisme i escola veneciana de pintura |
Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) |
Mida | 9,1 () × 22,6 () m |
Col·lecció | Palau Ducal (Venezia-Murano-Burano) |
La pintura presenta una escena celestial amb representació de diverses figures religioses, com ara el retrat de Justina, patrona de Pàdua (la celebració de la qual s’escau el 7 d'octubre, la data principal de la Batalla de Lepanto).
Del centre de la composició un feix de llum s'obre amunt cap al Empiri, permetent les ànimes dels Justos ascendir (amb l'assistència d'àngels), i la Gràcia de Déu descendir cap al Doge. Al centre d'aquest feix hi ha la figura radiant d'un Arcàngel. La bigarrada composició conté al voltant de 500 figures, pintades en molt de detall.
D'ella John Ruskin en va dir: "no tinc cap mena de dubte en afirmar que aquesta pintura és de bon tros l'obra d'art més preciosa de qualsevol mena que actualment existeixi al món."[1]
Molts dels treballs de Tintoretto estan massa lligats a l’arquitectura on es troben, o són massa grans, per la qual cosa la majoria d'ells no han sortit mai de Venècia i és molt escassa la seva obra en museus internacionals.