Horitzó arqueològic
From Wikipedia, the free encyclopedia
Horitzó arqueològic és una convenció utilitzada pels investigadors per a l'estudi d'un període de cultura material (art i artefactes comuns), àmpliament difós en un jaciment arqueològic o, més habitualment, sobre una gran àrea geogràfica, i que constitueix un nivell diferenciat en la seqüència arqueològica de tal jaciment o regió.[1]
Aquest terme és utilitzat per a designar una sèrie de relacions estratigràfiques que formen una fase arqueològica o són part del procés per a determinar les fases arqueològiques d'un jaciment. Un horitzó arqueològic ha de ser entès com una ruptura en contextos formats dins d'una matriu d'Harris, denotant un canvi d'època en un jaciment determinat mitjançant la delimitació en el temps de les troballes oposades dins del context arqueològic.