Filmina
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una filmina[1] és un rotllo de pel·lícula positiva de 35 mm, amb un contingut mitjà de trenta a cinquanta imatges, disposades en ordre seqüencial, que s'inseria en un projector per poder veure les imatges d'una en una en una pantalla. En alguns dispositius es podia sincronitzar la projecció amb so gravat prèviament. Era un format comú d'imatge fixa, utilitzat antigament com a eina multimèdia en l'educació, que va ser superat al final dels anys vuitanta pel llavors nou i de menor cost videocassette, i aquest més tard pel DVD.
Des de la dècada del 1940 al 1980, les filmines oferien una alternativa fàcil i econòmica a les pel·lícules educatives de 16 mm, ja que requereixen molt poc espai d'emmagatzematge i són molt ràpides de rebobinar per al següent ús. Les filmines tenien una gran resistència al trencament, i poques vegades calia empalmar-les. Encara es fan servir en algunes àrees.