Estereotípia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una estereotípia és un moviment repetitiu o ritual de postures o expressions sense una finalitat determinada, però que no tenen el caràcter compulsiu dels tics. Les estereotípies poden ser moviments simples (com el balanceig del cos) o complexos (com les autocarícies, el creuament i descreuament de les cames, o marxar del lloc). Es troben en persones amb discapacitat intel·lectual, trastorns de l'espectre autista (TEA), discinèsia tardana i trastorns del moviments estereotípics, però també es poden trobar en individus neurotípics.[Nota 1][1] Els estudis han mostrat estereotípies associades a alguns tipus d'esquizofrènia.[2] La demència frontotemporal també és una causa neurològica comuna de comportaments repetitius i estereotípics.[3][4] També es produeixen moviments estereotipats en animals en captivitat.
Aquest article tracta sobre un comportament repetitiu humà. Si cerqueu un comportament repetitiu en els animals, vegeu «Estereotípia (etologia)». |
Tipus | símptoma psicopatològic |
---|---|
Especialitat | psiquiatria |
Classificació | |
CIM-11 | 8A07.0 |
CIM-9 | 307.3 |
Recursos externs | |
MeSH | D013239 |
UMLS CUI | CL502480 i C0038271 |
S'han plantejat diverses causes per a l'estereotípia, i hi ha diverses opcions de tractament disponibles.[5]
L'estereotípia es denomina de vegades stimming (autoestimulació) en l'autisme, sota la hipòtesi que autoestimula un o més sentits.[6] Punding i (més col·loquialment) tweaking són termes relacionats amb l'estereotípia que descriuen un comportament repetitiu causat per l'efecte secundari d'alguns medicaments.[7]
Entre les persones amb degeneració lobular frontotemporal, més de la meitat (60%) tenen estereotípies. El temps d'aparició d'estereotípies en persones amb degeneració lobular frontotemporal pot ser, de mitjana, de 2,1 anys.[3]