Càrrega de Planck
From Wikipedia, the free encyclopedia
En física, la càrrega de Planck, simbolitzada com , és una magnitud de càrrega elèctrica que es defineix en termes de constants fonamentals.[1] És la unitat de càrrega a un sistema d'unitats naturals anomenat unitats de Planck. La càrrega de Planck es defineix com:[2]
Dades ràpides Tipus, Sistema d'unitats ...
Tipus | unitat de mesura i unitat de càrrega elèctrica |
---|---|
Sistema d'unitats | unitats de Planck |
Unitat de | càrrega elèctrica |
Epònim | Max Planck |
Conversions d'unitats | |
A unitats del SI | 0 C |
A unitats estàndard | 11,706 e |
Tanca
on :
- és la velocitat de la llum al buit,
- és la constant de Planck,
- és la constant de Planck reduïda o constant de Dirac,
- és la permitivitat del buit
- és la càrrega elèctrica elemental
- = (137,03599911)−1 és la constant d'estructura fina.
El seu valor expressat en unitats del SI és:
- = 1,8755459 × 10 −18 C.
La càrrega de Planck és unes 11,706 vegades més gran que la càrrega elemental, la càrrega d'un electró.