Cultura d'Andrónovo
cultura arqueològica / From Wikipedia, the free encyclopedia
La cultura d'Andrónovo és un conjunt de cultures locals similars de l'edat del bronze que floriren al voltant del 2100-1400 aC a Sibèria occidental i a la part occidental de l'estepa asiàtica. Probablement, hauria de ser qualificat com a complex arqueològic o horitzó arqueològic. El nom prové del poble d'Andrónovo (55° 53′ N, 55° 42′ E), on el 1914 es descobriren unes quantes tombes, amb esquelets en posicions arrupides, enterrats amb ceràmica ricament decorada.
Tipus | cultura arqueològica |
---|---|
Part de | Bronze primerenc, Bronze final i Cultura dels túmuls |
Geografia | |
Originari de | Sibèria (Rússia) i Àsia central |
Inici | 2300 aC |
Fi | 1000 aC |
Coordenades | 55° 53′ 00″ N, 55° 42′ 00″ E |
Mapa de distribució | |
Precedit per | cultura de la ceràmica cordada i cultura Afanasevo |
Temes indoeuropeus |
---|
Llengües indoeuropees |
Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec |
Pobles indoeuropeus |
Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indoaris Irànics · Llatins Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites) |
Protoindoeuropeus |
Protoindoeuropeu · Religió |
Urheimat |
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT) |
Estudis indoeuropeus |
Dues subcultures s'han distingit de llavors ençà, i durant aquests temps la cultura s'expandeix cap al sud i l'est:
- Alakul (1800–1400 aC)
- Fedorovo (1700–1300 aC)
L'abast geogràfic de la cultura és vast i difícil de traçar exactament. Als seus límits occidentals, s'encavalca amb l'aproximadament contemporània cultura de Srubna en l'interfluvial Ural-Volga. A l'est, arriba a la depressió de Minusinsk, i a l'extrem l'oest als Urals del sud,[1] on s'encavalca amb l'àrea de l'anterior cultura d'Afanasevo.[2] Altres jaciments s'escampen ben lluny cap al sud, com ara el Kopet Dag (Turkmenistan), el Pamir (Tadjikistan) i el Tian Shan (Kirguizstan). El límit del nord correspon a l'imprecís començament de la taigà.[1] A la conca del Volga, la interacció amb la cultura de Srubna fou la més intensa i duradora, i la ceràmica d'estil Federovo es troba tant a l'oest com a Volgograd.
Cap a la meitat del mil·lenni II aC, les cultures d'Andrónovo es comencen a moure intensament cap a l'est. Extreien els dipòsits de mena de coure al massís de l'Altai i vivien en pobles de com a màxim deu cases soterrades de fins a 30 m per 60 m. Els enterraments es feien en cistes o closos de pedra de pedra amb cambres enterrades de fusta.
En altres aspectes, l'economia era pastoral, basada en cavalls, ovelles i cabres.[1] Tot i que s'especula amb usos agrícoles, no se n'han presentat proves clares.
La majoria dels investigadors associen l'horitzó d'Andrónovo amb les primeres llengües indoiranianes, encara que poden haver encavalcat l'àrea de les primeres llengües uralianes al seu extrem nord.