Carreratge
From Wikipedia, the free encyclopedia
El sistema del carreratge va ser un dret segons el qual una població subjecta a baronia passava a formar part («carrer i cos») d'una població reial i n'adquiria el seu veïnatge, així com els seus privilegis, que va funcionar als territoris de la Corona d'Aragó durant els segles xiv i xv.[1]
Aquesta institució es va veure afavorida per les circumstàncies de l'època, un moment en què les ciutats veien el seu entorn rural com quelcom indispensable i comencen a adquirir-lo mitjançant diversos mètodes per expandir-se territorialment,[2] a través de llur ingerència en la seva demarcació com a capital socioeconòmica i regió administrativa.[3] El cas paradigmàtic fou el de la ciutat de Barcelona, amb nombroses poblacions que van passar a ser anomenats «carrers de Barcelona», si bé va ser un dret emprat per moltes ciutats com ara Igualada, Balaguer, Cervera, Girona, Lleida, Perpinyà, Tortosa, València, Vic, Vilafranca o Xàtiva.[2][4]