Batalla de Waterloo
Esdeveniment militar / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Batalla de Waterloo fou una batalla decisiva que va enfrontar les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes, comandades per Wellington. Va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a una planura propera a Waterloo, al ducat de Brabant, actualment Brabant Való a Bèlgica. Un exèrcit francès, sota el comandament de Napoleó, va ser derrotat pels exèrcits de la Setena Coalició.
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Guerres Napoleòniques | |||
---|---|---|---|
La Batalla de Waterloo segons William Sadler | |||
Tipus | batalla | ||
Epònim | Waterloo | ||
Data | 18 de juny de 1815 | ||
Període | Napoleonic era (en) | ||
Coordenades | 50° 40′ 41″ N, 4° 24′ 44″ E | ||
Lloc | Waterloo, Ducat de Brabant | ||
Estat | Bèlgica | ||
Resultat | Victòria de la Coalició | ||
Operació | Setena Coalició | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
| |||
Baixes | |||
| |||
Cronologia | |||
Batalla de Wavre → |
Després del retorn al poder de Napoleó al març de 1815, diversos estats que s'hi oposaven formaren la Setena Coalició i començaren a mobilitzar exèrcits. Dues grans forces sota el comandament de Wellington i Blücher es reuniren prop a la frontera nord-oriental de França. Napoleó escollí atacar-les esperant destruir-les abans que es poguessin reunir en una invasió coordinada de França amb altres membres de la coalició. Waterloo va ser el combat decisiu de la campanya de Waterloo i la darrera batalla de Napoleó. La derrota de Waterloo significà la destrucció del poder militar francès, la fi de l'Imperi dels Cent Dies i la caiguda definitiva de Napoleó. Segons Wellington, la batalla va ser el «final més proper que mai hagis vist en la teva vida».[10]
Napoleó, que havia derrotat les tropes prussianes dirigides pel mariscal Blücher a la batalla de Ligny, intentà de forçar les línies britàniques abans que poguessin rebre els ajuts de noves tropes prussianes i saxones. L'exèrcit de Wellington, situat a la carretera de Brussel·les al cingle del Mont-Saint-Jean, resistí repetits atacs dels francesos fins a l'arribada al vespre de les tropes prussianes i saxones de Blücher, que atacaren el flanc dret de Napoleó. En aquell moment, l'exèrcit anglo-aliat de Wellington contraataca i provocà la retirada en desordre dels exèrcits francesos Les tropes de la coalició penetraren a França i restauraren el rei Lluís XVIII al tron francès. Napoleó abdicà finalment rendint-se al capità Maitland del HMS Bellerophon, part del bloqueig britànic, i va ser exiliat a l'illa de Santa Helena, on morí el 1821.
El camp de batalla es troba a Bèlgica, a uns 15 km al sud de Brussel·les, i a uns 2 km del poble de Waterloo. Actualment està presidit per un gran monument, la butte du lion o turó del lleó.