Artsakh o Artzakh (de vegades Khatchen, Khachen o Khatshen) va ser la desena província (nahang) del Regne d'Armènia des del c. 189 aC fins al 387 dC, quan va passar a formar part de l'Albània caucàsica, un principat subjecte de l'Imperi Sassànida, després de la pau d'Acilisene. Dels segles VII al IX, va caure sota control àrab.[1] L'any 821 va formar el principat armeni de Khachen i cap a l'any 1000 es va proclamar el Regne d'Artsakh, un dels últims regnes i principats d'Armènia oriental medieval que va mantenir la seva autonomia després de les invasions turques dels segles XI al XIV.
Dades ràpides Localització, Dades històriques ...
Artsakh|
|
|
|
|
|
|
Dissolució | 387 (Gregorià) |
---|
|
|
Tanca
Les inscripcions cuneiformes deixades pels reis urartians esmenten una terra o terres anomenades "Ardakh/Adakh", "Urdekhe/Urtekhini" i "Atakhuni", que alguns estudiosos identifiquen amb Artsakh.[3][4][5][6] Quan parla d'Armènia a la seva Geografia, l'historiador clàssic Estrabó es refereix a una regió armènia que ell anomena "Orchistene", que també es creu que és una traducció del nom Artsakh.[7][8] Algunes fonts armenies primerenques deletregen el nom com Ardzakh (Արձախ).[9]