Anna Laetitia Barbauld
poeta, assagista i escriptora de llibres per a nens anglesa s. XVII-XIX / From Wikipedia, the free encyclopedia
Anna Laetitia Barbauld (nom de soltera: Anna Laetitia Aikin; 20 de juny de 1743 – 9 de març de 1825) fou una poeta, assagista i escriptora de llibres per a nens de nacionalitat anglesa.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 juny 1743 Kibworth Harcourt (Regne de la Gran Bretanya) |
Mort | 9 març 1825 (81 anys) Stoke Newington (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) |
Sepultura | Londres |
Dades personals | |
Religió | Protestantisme |
Activitat | |
Camp de treball | Poesia i assaig |
Ocupació | poetessa, assagista, crítica literària, escriptora de literatura infantil, escriptora |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Pare | John Aitken (en) |
Germans | John Aikin |
Parents | Lucy Aikin (neboda) |
Barbauld fou una «dona de lletres» especialitzada en múltiples gèneres i va tenir una carrera reeixida. Va ser també mestra en la cèlebre Acadèmia Palgrave i una innovadora escriptora de llibres per a nens; els seus famosos llibres van proporcionar un model pedagògic durant més d'un segle.[1] Els seus assajos van demostrar que era possible per a una dona estar involucrada públicament en política, i altres autores la van imitar; el que és fins i tot més important, les seves poesies van ajudar a la fonamentació del desenvolupament del romanticisme a Anglaterra.[2][3] Barbauld també va ser crítica literària, i la seva antologia de les novel·les britàniques del segle xviii va ajudar a establir-ne el cànon com es coneix actualment.
La carrera literària de Barbauld va finalitzar abruptament l'any 1812 amb la publicació del seu poema Eighteen Hundred and Eleven, el qual va criticar la participació de Gran Bretanya en les guerres napoleòniques. Les dures crítiques que va rebre la van sorprendre fins al punt que va decidir no tornar a publicar cap obra més durant la resta de la seva vida.[4] La seva reputació es va veure encara més perjudicada quan alguns dels poetes del romanticisme que ella havia inspirat en l'apogeu de la Revolució francesa es van tornar en contra seva en els anys posteriors, a mesura que van anar fent-se més conservadors. Durant el segle xix només se la va recordar com una escriptora de llibres per a nens, i va ser oblidada al segle xx, fins que l'auge de la crítica literària feminista durant la dècada de 1980 va renovar l'interès en les seves obres i va produir-ne una revaloració.[5]