Aleix Clapés i Puig
pintor català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Aleix Clapés i Puig (Vilassar de Dalt, 10 de setembre de 1846 - Barcelona, 17 de desembre de 1920)[1] fou un pintor del modernisme simbòlic. Deixeble de Claudi Lorenzale a l'Escola de la Llotja de Barcelona, es va formar posteriorment a París amb Eugène Carrière.[2]
Autoretrat, 1910-1920 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 setembre 1846 Vilassar de Dalt (Maresme) |
Mort | 17 desembre 1920 (74 anys) Barcelona |
Dades personals | |
Nacionalitat | Catalunya |
Formació professional | Llotja |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura |
Ocupació | pintor |
Art | Pintura |
Moviment | Modernisme |
Premis Medalla d'or a l'Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona, de 1896 | |
Obres destacables | |
Les seves pintures principalment les religioses tenen un cert estil expressionista amb aire tenebrós semblant al de James Ensor. L'arquitecte Antoni Gaudí el va cridar perquè col·laborés amb ell a la decoració de les seves obres arquitectòniques, principalment en l'elaboració de murals al Palau Güell i a La Pedrera.
Es coneix la realització d'uns mobles per a la família Ibarz de Barcelona, de clara tendència modernista que van ser realitzats cap al 1900; es tracta de mobles per a un saló compost de sofà, cadires, la consola i una vitrina. Van ser adquirits per la Casa Museu Gaudí del parc Güell on s'exhibeixen, ja que es creu que com a col·laborador de Gaudí, Clapés li va demanar consell. Va ser director de la revista Hispania.