Activision Blizzard
editor de videojocs / From Wikipedia, the free encyclopedia
Activision Blizzard, Inc. és una corporació empresarial estatunidenca de videojocs amb seu a Santa Monica, Califòrnia.[6] Actualment la conformen cinc unitats de negoci: Activision Publishing, Blizzard Entertainment, King,[7] Major League Gaming[8] i Activision Blizzard Studios.[9] Des de l'octubre del 2023 Activision Blizzard és una empresa subsidiària de Microsoft Gaming juntament amb Xbox Game Studios i ZeniMax Media.[10][11] Microsoft va anunciar la intenció d'adquirir la corporació el 18 de gener de 2022 per un valor de 68.700 milions de dòlars; la seva compra va convertir Microsoft en una de les empreses de videojocs més grans del món.[12]
Activision Blizzard's headquarters in Santa Monica, Califòrnia, United States. L'edifici també serveix com a seu de la seva divisió, Activision. | |||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | Pública (NASDAQ: ATVI ) | ||||
Indústria | indústria del videojoc | ||||
Camp de treball | Videojocs | ||||
Forma jurídica | societat per accions | ||||
Història | |||||
Creació | 2008 | ||||
Fundador | Bobby Kotick | ||||
Activitat | |||||
Produeix | Activision: Crash Bandicoot Guitar Hero Call of Duty Tony Hawk Spider-Man Spyro the Dragon Blizzard Entertainment: Warcraft StarCraft Diablo World of Warcraft | ||||
Membre de | joc | ||||
Borsa de cotització | (NASDAQ ATVI) | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Executiu en cap | Bobby Kotick | ||||
Gerent/director | Bobby Kotick | ||||
Persona rellevant | Jean-Bernard Levy, Chairman Brian G. Kelly, Co-Chairman Robert Kotick, President and CEO[1] Thomas Tippl, Chief Operating Officer & Chief Financial Officer[2] Michael Morhaime, President and CEO of Blizzard Entertainment Michael Griffith, Vice Chairman Brian Hodous, Chief Customer Officer George Rose, Chief Public Policy Officer Chris Walther, Chief Legal Officer Ann Weiser, Chief Human Resources Officer Maria Stipp, EVP & GM of Owned Properties[3] Dave Oxford, GM | ||||
Empleats | 7.000 (2009) | ||||
Entitat matriu | Vivendi (2008-2013) Microsoft Gaming (2023 - ) | ||||
Filial | |||||
Propietari de | |||||
Part de | NASDAQ-100 S&P 500 | ||||
Indicador econòmic | |||||
Capital propi | $10.800 millones (2009)[4] | ||||
Ingressos totals | $4.280 millones (2009)[5] | ||||
Resultat operatiu | $ -26 millones (2009)[5] | ||||
Benefici net | $ 113 millones (2009)[5] | ||||
Actius totals | $ 13.700 millones (2009)[4] | ||||
Lloc web | ActivisionBlizzard.com | ||||
Activision Blizzard fou fundada el juliol de 2008 com a resultat de la fusió entre Activision, Inc. i Vivendi Games.[13] La companyia també opera i és propietària de diversos estudis subsidiaris, que depenen d'Activison Publishing, com ara Treyarch, Infinity Ward, High Moon Studios i Toys for Bob.[14][15][16][17] Entre els principals títols que són propietat d'Activision Blizzard es troben Call of Duty, Crash Bandicoot, Guitar Hero, Tony Hawk's, Spyro, Skylanders, World of Warcraft, StarCraft, Diablo, Hearthstone, Heroes of the Storm, Overwatch i Candy Crush Saga.
Des de Blizzard Entertainment, la corporació també ha invertit en diverses iniciatives d'eSports relacionades amb els seus jocs; especialment amb aquelles relacionades amb Overwatch i Call of Duty. Els títols d'Activision Blizzard han batut diversos rècords de llançament[18][19][20] i quan es va crear l'empresa, el juliol de 2008, es va anunciar com "el major i més rendible distribuïdor de videojocs del món".[21] El març de 2018, era la companyia de videojocs més gran d'Amèrica i Europa en termes d'ingressos i capitalització de mercat.[22]
La corporació ha estat involucrada en múltiples i notables polèmiques, incloses denúncies de patents infringides i drets d'autor no abonats.[23][24][25] A finals de juliol de 2021, l'empresa va ser demandada per una agència del govern de Califòrnia per denúncies d'assetjament sexual i discriminació laboral envers els seus treballadors.[26] La demanda va desencadenar una investigació de la Comissió de Borsa i Valors dels Estats Units d'Amèrica,[27] múltiples baixes laborals, la renúncia o acomiadament de nombrosos empleats,[28] la pèrdua de diversos patrocinadors[29][30] i l'aparició de centenars de noves denúncies per assetjament laboral.[31]