Acord de llicència del programari
llicència de programari / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un acord de llicència d'usuari final o EULA és un contracte legal entre un proveïdor de programari i un client o usuari final, generalment posat a disposició del client mitjançant un minorista que actua com a intermediari. Un EULA especifica detalladament els drets i restriccions que s'apliquen a l'ús del programari.
Els contractes de formularis per als serveis digitals (com ara les condicions del servei i les polítiques de privadesa) es presentaven tradicionalment en paper (vegeu l'acord d'embalatge retràctil), però ara sovint es presenten digitalment mitjançant els formats browswrap o clickwrap.[1][2] Com que és possible que l'usuari no vegi l'acord fins després d'haver comprat o contractat el programari, aquests documents poden ser contractes d'adhesió.
Les empreses de programari solen fer acords especials amb grans empreses i drets governamentals que inclouen contractes de suport i garanties especialment redactades.
Molts EULA afirmen limitacions de responsabilitat extenses. Amb més freqüència, un EULA intentarà indemnitzar el llicenciador del programari en el cas que el programari causi danys a l'ordinador o a les dades de l'usuari, però alguns programaris també proposen limitacions sobre si el llicenciant pot ser considerat responsable dels danys que es deriven d'un ús inadequat de el programari (per exemple, utilitzar de manera incorrecta el programari de preparació d'impostos i incorrer en sancions com a resultat). Un cas que manté aquestes limitacions sobre danys conseqüents és MA Mortenson Co. v. Timberline Software Corp., et al. [3] Alguns EULA també reclamen restriccions sobre el lloc i la legislació aplicable en cas que sorgeixi una disputa legal.
Alguns propietaris de drets d'autor utilitzen els CLUF en un esforç per eludir les limitacions que la llei de drets d'autor aplicable imposa als seus drets d'autor (com les limitacions de les seccions 107 a 122 de la Llei de drets d'autor dels Estats Units) o per ampliar l'àmbit de control de l'obra a àrees per a la protecció dels drets d'autor està denegada per llei (com ara intentar cobrar, regular o impedir les interpretacions privades d'una obra més enllà d'un nombre determinat d'execucions o més enllà d'un període determinat). Aquests EULA són, en essència, esforços per obtenir el control, per contracte, sobre qüestions sobre les quals la llei de drets d'autor impedeix el control.[4]