Abàsia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Abàsia (del grec: a-sense, i base-el pas) en medicina, és la incapacitat de caminar, a causa fonamentalment de defectes en la coordinació muscular.[1]
Tipus | trastorn de la marxa |
---|---|
Classificació | |
CIM-9 | 307.9 |
Aquest terme assenyala la incapacitat de mantenir-se dempeus o caminar en una manera normal. Els pacients presenten una alteració de la marxa, la qual és inusual i dramàtica, avançant feixugament en diferents direccions i caient.
Astàsia es refereix a la incapacitat de mantenir-se en posició vertical sense ajuda.
Abàsia es refereix a la manca de coordinació motora la caminar. El pacient varia la base (distància entre els peus) sent aquesta variació inconstant.
Aquesta entitat es pot observar en malalties neurològiques com l'accident vascular cerebral (ACV), malaltia de Parkinson, dany al cerebel a nivell vermià, en la síndrome de Guillain-Barré, hidrocefàlia amb pressió normal, etc.