Abbas Kiarostami
From Wikipedia, the free encyclopedia
Abbas Kiarostami ( /abˈbɑːs keˈjɑː.rɔs.taˌmiː/ (?·pàg.), persa: عباس کیارستمی) Teheran, 22 de juny de 1940 - París, 4 de juliol de 2016) fou un director de cinema, guionista, productor, poeta i fotògraf iranià. Cineasta actiu des dels anys setanta, és autor de documentals i drames neorealistes, sovint protagonitzats per infants, narració poètica i al·legòrica, ús de càmeres fixes, exploració de la naturalesa del cinema com a ficció.[1] Formà part de la nova onada iraniana, moviment cinematogràfic persa iniciat a finals dels anys seixanta format per directors pioners com Bahram Beyzai, Nasser Taghvai, Ali Hatami, Masoud Kimiai, Dariush Mehrjui, Sohrab Shahid-Salees i Parviz Kimiavi.
Nom original | (fa) عباس کیارستمی |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 22 juny 1940 Teheran (Iran) |
Mort | 4 juliol 2016 (76 anys) 14è districte de París (França) |
Causa de mort | Causes naturals (Càncer d'estómac i complicacions quirúrgiques ) |
Dades personals | |
Grup ètnic | Irànics |
Formació | Universitat de Teheran |
Activitat | |
Camp de treball | Escriptura, cinema, pel·lícula, arts visuals, poesia i fotografia |
Ocupació | director de cinema, dissenyador gràfic, director de fotografia, escultor, il·lustrador, editor col·laborador, fotoperiodista, productor, pintor, muntador, guionista, actor, fotògraf, poeta, productor de cinema, realitzador |
Activitat | 1962 – 2016 |
Alumnes | Mohammad Mohammadian |
Família | |
Fills | Bahman Kiarostami |
Premis | |
|
El reconeixement internacional de la seva obra cinematogràfica començà amb la Trilogia de Koker (1987-94), formada per les pel·lícules: Klūzāp, nemā-ye nazdīk (1990), Ta’m-e gīlās... (1997) – guardonada amb la Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Cannes – i Bād mā rā khāhad bord (1999). Les seves pel·lícules han estat sovint considerades entre les més rellevants en la història del cinema,[2] destacant sobretot Klūzāp, nemā-ye nazdīk (1990), considerada entre les 50 pel·lícules més rellevants de tots els temps en la famosa enquesta de la revista Sight & Sound realitzada el 2012.[3][4]
A finals dels anys noranta, una votació d'influents crítics elegí Abbas Kiarostami el director més important de la dècada, tota una gesta per un cineasta autodidacte.[cal citació]