Lluis XV de Francia
coleicionista d'arte francés (1710–1774) / From Wikipedia, the free encyclopedia
Lluis XV de Francia (en francés, Louis XV) (Versalles, 15 de febreru de 1710 – ibidem, 10 de mayu de 1774), llamáu El Bienamado (en francés: -y Bien-Aimé), foi rei de Francia y de Navarra[6] ente los años 1715 y 1774. Amás, foi copríncipe d'Andorra y duque d'Anjou.
Lluis XV de Francia | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
1r setiembre 1715 - 10 mayu 1774 ← Lluis XIV de Francia - Lluis XVI de Francia →
1r setiembre 1715 - 10 mayu 1774 ← Lluis XIV de Francia - Lluis XVI de Francia →
| |||||||
Vida | |||||||
Nacimientu | Palaciu de Versalles[1], 15 de febreru de 1710[1] | ||||||
Nacionalidá | Francia [2] | ||||||
Muerte | Palaciu de Versalles[1], 10 de mayu de 1774[1] (64 años) | ||||||
Sepultura | basílica de Saint-Denis (es) | ||||||
Causa de la muerte | viruela | ||||||
Familia | |||||||
Padre | Luis de Francia | ||||||
Madre | María Adelaida de Saboya | ||||||
Casáu con | María Leszczyńska (1725 – 1768)[3] | ||||||
Pareyes |
Françoise de Châlus (es) Marie Anne de Coislin Pauline Félicité de Mailly-Nesle (es) Marie Anne de Mailly (es) Marie Thérèse Françoise Boisselet Catherine Éléonore Bénard Marie-Louise O'Murphy (es) Anne de Romans (es) Diane-Adélaïde de Mailly (es) Madame de Pompadour Louise Julie de Mailly (es) Madame du Barry (es) Irène du Buisson de Longpré Marguerite-Catherine Haynault Lucie Madeleine d'Estaing Louise-Jeanne Tiercelin de La Colleterie | ||||||
Fíos/es |
Luisa Isabel de Borbón (es) [4] Ana Enriqueta de Francia (es) Madame Troisième (es) [5] Luis de Francia (1729-1765) (es) [3] María Adelaida de Francia (es) [5] Victoria de Francia (es) [5] Sofía de Francia (es) Teresa Felicita de Francia (es) [5] Luisa María de Borbón (es) [5] Felipe de Francia (es) [5] Carlos Emanuel de Vintimille (es) Philippe de Narbonne-Lara Louis, comte de Narbonne-Lara (es) Adélaïde de Saint-Germain[5] Charles Louis Cadet de Gassicourt Louis-Aimé de Bourbon Marie-Françoise Julie Constance Filleul Adélaïde de Saint-André[5] Agnes Louise de Montreuil (en) [5] Anne Louise de la Reale (en) [5] Agnes Lucie d'Auguste (en) [5] Aphrodite Lucie d'Auguste (en) [5] Louis LeDuc (es) [5] | ||||||
Hermanos/es | |||||||
Familia |
ver
| ||||||
Pueblu |
Casa de Borbón en Francia (es) Casa de Borbón | ||||||
Estudios | |||||||
Llingües falaes |
francés castellanu | ||||||
Oficiu | coleicionista d'arte, monarca | ||||||
Llugares de trabayu | Versalles y París | ||||||
Premios |
ver
| ||||||
Creencies | |||||||
Relixón | Ilesia Católica | ||||||
Heredáu'l tronu del so bisagüelu Lluis XIV a la edá de cinco años, pasó los sos primeros años de reináu en relativa tranquilidá, arrodiáu de preceptores que-y aprovieron una gran cultura, ente que'l poder efectivo foi apurríu a dellos rexentes. Al algamar la mayoría d'edá confió-y el gobiernu al cardenal Fleury, el so antiguu preceptor.
A diferencia de Lluis XIV nun tuvo contautu direutu cola vida política del so país: axuntar con poca frecuencia colos sos ministros y actuó en contra de les sos mires, entamando una rede de diplomáticos y espíes. El so desinterés pola política y la constante socesión de ministros que debilitaben el poder de Francia n'Europa contribuyeron en sentar les bases pa la Revolución Francesa.
Al entamu del so reináu foi amáu pol pueblu, que rápido-y moteyó como El Bien Amáu. Colos años, el so debilidá en tomar de decisiones y la constante ya intrigante presencia de los sos amantes dinamitó la so popularidá, produciéndose delles celebraciones a la so muerte en París. Por ello, hubo de celebrase de callao el so funeral, pa evitar que se produxeren burlles públiques ante'l so ataúd, tal que asocedió col so predecesor.
Sol so reináu, Francia llogró grandes ésitos militares, como l'anexón del Ducáu de Lorena y Córcega; sicasí, perdió gran parte del so imperiu colonial a manes de Gran Bretaña.