From Wikipedia, the free encyclopedia
Sa Repùblica Federale Tedesca (in tedescu: Bundesrepublik Deutschland o BRD), prus comunemente narada Germània Ovest fiat unu istadu de s'Europa, esistidu de su 1949 a su 1990, annu de unimentu a s'àtera ex repùblica tedesca, chi beniat a èssere sa Germània Est, o pro usare su nùmene uffitziale sa Repùblica Democràtica Tedesca.
Artìculu in LSC
Sa Germània Ovest fiat istadu fundadore de s'Unione Europea.
S'istadu fiat nàschidu in su territòriu tedescu chi cun s'acabu de sa II Gherra Mundiale fiat istadu assignadu a s'ocupatzione militare de is tres natziones binchidoras de Istados Unidos, Rènniu Aunidu e Frantza.
Sa Germània Ovest fiat meda prus manna de sa bighina Germània Est, tenende un'istérrida de 248.577 km² e una populatzione de unos 63.255.000 bividores in su 1990.
Fiat cumposta de is territòrios de is Land de: Schleswig-Holstein, Freie Hansestadt Bremen, Niedersachsen, Nordrhein-Westfalen, Hessen, Rheinland-Pfalz, Saarland, Baden-Württemberg, Freistaat Bayern, Land Berlin (isceti sa parte ovest).
Sa capitale fiat Bonn.
Sa Repùblica Federale Tedesca fiat costituida su 23 de maju 1949. Sa capitale non definitiva fiat Bonn. Berlinu a cussos tempos non teniat is caraterìsticas pro ddu pòdere èssere, fiat difatis dividida in duas metades, ma prus de importu istesiada de su restu de s'istadu e inghiriada in onni cantone de sa Germània Est.
De su 1955 s'istadu fiat mermu de sa NATO.
Mancari ufitizialmente soberana, sa Germània Ovest est abarrada ocupada de is tropas istràngias americanas, inglesas e frantzesas (aici comente sa Germània Est de cuddas Sovièticas), agatende·sì·nche in territòriu de opositzione in su cuntestu de sa Gherra Frida.
Su 3 de santugaine 1990, unu annu a pustis de s'isciusciamentu de su Muru de Berlin, is duos istados tedescos si sunt unidos. Is territòrios de sa Germània Est sunt istados ufitzialmente tzèdidos a sa de s'Ovest e cunvèrtidos a su sistema de s'istadu federale.
In su 1991 is tropas istràngias ocupadoras si sunt retiradas.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
