sonadore de trumba e de flicornu sardu From Wikipedia, the free encyclopedia
Pàulu Fresu (Belchidda, 10 de freàrgiu de su 1961) est unu sonadore de trumba e de flicornu sardu.
| Pàulu Fresu | |
|---|---|
Pàulu Fresu sonende su flicornu in unu cuntzertu | |
| Informatziones | |
| Nùmene de nàschida | Paolo Fresu |
| Nàschidu su | 10 de freàrgiu de su 1961 |
| Orìgine | Belchidda |
| Gènere musicale | jazz |
| Ocupatziones | istrumentista |
| Istrumentos | trumba, flicornu |
| Annos de atividade | 1982-oe |
| Etichetas | Blue Note Records, BMG, Editions of Contemporary Music, EMI, Naïve Records, Red Records, Radio Corporation of America, Sony Music, Splasc(H) Records, Tŭk Music |
| Giassu | http://www.paolofresu.it/ |
Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
campidanesu · logudoresu · nugoresu
Pàulu Fresu at incumentzadu cun s'istùdiu musicale a s'edade de ùndighi annos, sonende in sa banda musicale "Bernardo De Muro" de Belchidda, in ue at imparadu sos primos cuntzetos teòricos e tècnicos, propedèuticos a su cunservatòriu. A pustis de s'àere tramudadadu a Tàtari, at frecuentadu su cunservatòriu Luigi Canepa e at iscobertu sa chi at a devènnere sa printzipale passione sua: su jazz. In su 1982 at incumentzadu cun sa faina professionale sua registrende pro sa Rai in suta de sa ghia de Bruno Tommaso e partetzipende, in su mentres, a sos seminàrios de "Siena jazz". A pustis at acabadu sos istùdios in su cunservatòriu "Giovanni da Palestrina" de Casteddu, diplomende·si in trumba in su 1984 cun su maistru Enzo Morandini. Sighit cun sa faina dedichende·si fintzas a progetos mistos de jazz-mùsica ètnica, world music, mùsica cuntemporànea, mùsica lèbia e mùsica antiga; in sos annos at tentu sa possibilidade de collaborare, in paris cun àteros, cun Alice, Farafina, Trilok Gurtu, Michael Nyman, sos Negramaro, Evan Parker, Gunther Schuller, Stadio e Ornella Vanoni. Dae su 1988, in sa comuna nadale sua de Belchidda, at propostu e ghiat su Time in Jazz, unu fèstival annuale de mùsica jazz chi at achiridu in su tempus una taradura internatzionale.[1][2][3][4][5] In s'àmbitu de su fèstival at fintzas publicadu artìculos, retzensende libros e artistas.[6]
Paolo Fresu est istadu diretore artìsticu de sos seminàrios jazz de Nùgoro dae su 1989 a su 2013 e de su fèstival Bergamo jazz dae su 2009 a su 2011.[7][8] In su 2010 at fundadu s'eticheta discogràfica Tŭk Music.
Est istadu istrangiadu dae orgànicos mannos che a s'orchestra manna italiana, s'orchestra natzionale de jazz frantzesu (ONJ), s'orchestra de su ràdiu tedescu de Amburgu (NDR), s'Italian Instàbile Orchestra, s'orchestra de s'Auditòrium Parcu de sa Mùsica (PJMO), s'orchestra sinfònica de sa Rai, s'orchestra de s'Arena de Verona e I Virtuosi Italiani.
Artista de primore, at iscritu e est istadu su sugetu de publicatziones medas, siat libros chi artìculos.[9] At fatu fintzas medas retzensiones de àteros artistas e una sèrie de vìdeos educativos in sardu, cun sutatìtulos in italianu, mutida Da casa a casa, e ammaniada in su perìodu de sa serradura in domo causada dae sa pandèmia de COVID-19, in ue at chistionadu de sa mùsica de medas artistas musicales, siat de jazz siat de àteros gèneres.[10][11][12][13][14] Unos cantos de cussos vìdeos los at publicados fintzas in sa pàgina ufitziale de Facebook sua.[15][16][17]
Dae su 1u de trìulas de su 2021 est intradu in su cussìgiu de amministratzione de sa Fundatzione Mont'e Prama, nàschida in sa matessi die cun sa punna de gestire su patrimòniu culturale de importu mannu rapresentadu dae sos Gigantes de Mont'e Prama, dae s'àrea archeològica de Tharros, dae s'Ipogeu de Santu Srabadoi e dae sa Turre de Sant'Uanni, totu cantos ligados a su territòriu de su comunu de Crabas.[18]
Sa discografia intrea de Pàulu Fresu si podet agatare in su situ ufitziale suo.[19]
 | Làurea honoris causa |
| «Su sonadore jazz Paolo Fresu at dedicadu s'arte sua a sa promotzione de sa cultura in sas comunidades e in sos grupos de sa terra sua, ativende sas relatziones sotziales chi si ponent a fundamentu de sa cunvivèntzia; at favoridu gasi su benèssere de cussas colletividades, benèssere chi dipendet dae fatores psico-sotziales e non de fatores econòmicos ebbia. Fresu at dimustradu gasi sa potèntzia comunicativa de sa mùsica, in cantu forma simbòlica, coniughende in unu raportu originale e fecundu su jazz e sa cultura folklorica sarda» — Universidade de sos Istùdios de Milanu-Bicocca, 27 de martzu de su 2013[20] |
| Laurea honoris causa in musica |
| — Berklee College of Music, Perùgia, 9 trìulas 2015[21][22] |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
