Tartuga

Las Tartugas (Testudines), o Quelonians, forman un òrdre de reptils que la caracteristica es d'aver una clòsca. Existís una granda varietat d'espècias amb de caracteristicas divèrsas, mas totas se distinguisson dels autres reptils par la clòsca. Se despartisson tradicionalament en tres grops : las tartugas terrèstras, las tartugas aquaticas, e las tartugas marinas.

Testudines

Illustracion d'Ernst Haeckel amb diferentas tartugas: (dins lo sens de las agulhas del relòtge, una Tartuga lut, una Tartgae imbricada, una Matamata, una Tartuga giganta de las Galápagos, una Tartuga serpentina, una Tartuga geométrica e Hydromedusa tectifera.

Classificacion

Règne	Animalia
Embrancament	Chordata
Sosembr.	Vertebrata
Superclassa	Tetrapoda
Classa	Reptilia
Sosclassa	incertae

Òrdre

Testudines
(Batsch, 1788)

Sosòrdres de reng inferior

• †Proganochelydia
• †Amphichelydia
• Pleurodira
• Cryptodira

Las tartugas son oviparas e la ponduda a luòc aperaquí un còp l'an. Los joves creisson rapidament, son desvolopament s'alentís puèi. L'alimentacion de las tartugas se pòt compausar de carn o de vegetals segon las espècias.

Les 334 espècias de tartugas son devesidas en 14 familhas. Se despartisson sus una bona part del glòbe e pòdon viure dins d'abitats fòrça divèrses. Quaranta-dos del cent d'aquelas espècias son amenaçadas de disparicion, qu'aquò siá en rason de la destruccion de son abitat, o d'una predacion tròp importanta. Dins los dos cas, l'influéncia de l'òme es fòrça importanta, malgrat las accions de proteccion mesas en òbra.