Kiribati
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Republica de Kiribati, anteriorament coneguda coma Illas Gilbert (pel capitani anglés que las environèt pel primièr còp), es un archipèla e un estat insular de l'Ocean Pacific.
| |||
Devisa nacionala: Te Mauri, Te Raoi ao Te Tabomoa | |||
Lengas oficialas | gilbertés, anglés | ||
capitala populacion (an) |
Tarawa Sud 36 717 abitants (2001) | ||
![]() | |||
President | Taneti Maamau | ||
Superfícia | 811 km² | ||
Populacion Densitat |
105 432 (2005) 137 ab./km² | ||
Independéncia - Jorn |
(del Reialme Unit) 12 de julhet de 1979 | ||
Moneda | Dolar australian | ||
Ora | UTC+12, UTC+13, UTC+14 | ||
Imne nacional | Teirake Kaini Kiribati | ||
Còde ISO 3166 | KI | ||
Domeni Internet | .ki | ||
Còde telefonic | +686 |
Las Kiribati se tròban prèp de l'Eqüator terrèstre e la linha del cambiament de data, apertenenta a l'encòp a la Polinesia e a la Micronesia, al sud de las Illas Marshall e de Hawaii e al nòrd de Tuvalu, Samoa, las illas Cook e la Polinesia Francesa.
Las Kiribati son constituidas per tres archipèlas principals, que comprenon 32 atòls e una illa isolada:
- Illas Gilbert
- Illas Fènix (Phoenix Islands)
- Illas de la Linha (Line Islands)
- Banaba
Malgrat que las tèrras emergidas ne fan un dels païses pus pichons del mond, lor dispersion los permet de reivindicar una immensa zòna maritima de 3 550 000 km².
Las illas son abitadas dempuèi 2500 ans. La creissença de la populacion es un problèma recurrent qu'a forçat redistribucions forçadas per garantir l'equilibri entre illas. En 1999 foguèt admés coma Estat de plen drech a l'ONU.
Lo gentilici es kiribatian -a (o kiribatenc -a).
Istòria
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.