From Wikipedia, the free encyclopedia
La fusta (var. husta) es lo material lenhós de la tija d'una planta, especialament dels arbres e arbrilhons que se caracterizan per aver de troncs; mas aquela definicion es solament una approximativa, dins un sens mai larg, la fusta pòt far referéncias a d'autres materials e teissits amb de proprietats comparables. La fusta es un material eterogèni, igroscopic, cellular e anisotropic. La fusta es compausada de fibras de cellulòsa (40 a 50 %) e emicellulòsa (15 a 25) mantengudas unidas per linhina (15 a 30 %).
La substància linhosa se caracteriza per de sisas de fibras separadas entre elas per un malhum medullars dins un sens radial.
Las plantas produson e utilizan la fusta a de fins estructuralas, es la causa d'aquelas caracteristicas que, essent un material d'estructura solida, es fòrça utilitat pels umans.
Un còp talhada e seca, la fusta s'utiliza per fòrça aplicacions diferentas. Una d'aquelas es la fabricacion de mesola o pasta, matèria primièra per far de papièr. Artistas e fustièrs talhan e unisson de tròces de fusta amb espleches especials, per de fins practicas o artisticas. La fusta es tanben un material de construccion fòrça important dempuèi los començaments de las construccions umanas e o demòra fins a uèi.
La mesola es la partida mai fèrma e compacta, al centre del tronc, se forma per secatge e resinificacion.
Duramen es la partida seguent la mesola, mas dura e consistenta, impregnada de linhina e tanin.
Albenca es la partida exteriora e pus jove de la fusta, amb mai de seva, que amb el temps va conéisser un cambiament en amidon, pel tanin se transforma en duramen, que se fixa en la membrana cellulara.
Cambium es la sisa que permet la creissença en espessor de l'arbre
libèr es una sisa formada per de cellulas conductrises que transpòrtan la saba elaborada que noirís l'arbre
Rusca es la pèl o cobertura exteriora del tronc e de las brancas de qualques plantas productrises de fusta.
E mai la fusta possedisca pas de proprietats precisas, podèm establir qualques unas generalas:
_in_Klaten,_Java.jpg)
De la fusta natural s'obtenon autres productius, com los pòstes de fusta aglomerada, lo papièr e lo carton.
pòstes de fusta aglomerada:
En general, los mòbles qu'utilizam son pas fabricats de fusta massissa. L'interior dels mòbles es de fustas aglomeradas e solament s'utiliza la fusta naturala sus la partida exteriora en forma de placatge.
An las caracteristicas seguentas:
Lo papièr:
Lo papièr es una fina sisa de fibras vegetalas entrelaçadas entre elas formant un ensemble qu'a la proprietat d'èsser resistent, durable dins lo temps, leugièr, isolant de la calor e de l'electricitat e igroscopic (absorbís l'aiga).
Lo carton:
S'obten a partir de fuèlhas espessas de pasta de papièr o pel jonent de divèrsas sisas. La forma comerciala mai comuna es lo carton ondulat, que se compausa d'un fuèlh de papièr a l'interior de forma d'ondas, renfortida per doas a l'exterior plana que se pegan.
Per evitar lo degalhatge se la somet a un tractament de conservacion, que consistís a injectar a fred e jos pression, o ben a caud, una substància capabla de la rendre imputrescibla (creosòta, sulfat de coire...) e de l'aparar de l'accion de l'aiga, de certans insèctes e de la mosidura.
Dins la construccion, la fusta s'utiliza per d'elements d'estructura, coma tancadura, pasiment o decoratiu.
Dins l'industria quimica s'emplega per la produccion d'esséncia de terebentina e d'acid acetic per destillacion seca.
La fusta que es tanben biomassa es la font d'energia mai vièlha que coneis l'umanitat.
Uèi, per prèp de la mitat de la populacion mondiala, la fusta representa l'origina de 50% de l'energia consumida mas per Euròpa e los Estats Units d'America solament 4%.
La fusta es compausada de cellulòsa e linhina, coma l'amidon, oleoresinas, alcoòl metilic, canfre, colorants, tanins, perfums e resinas. Conten de carbòni e d'idrogèn. Lo contengut energetic depend de l'espècia vegetala mas totjorn es inferior al aquel del carbon e los autres combustibles fossils.
Per produire de calor pendent la combustion de la fusta cal d'oxigèn, coma comburent, e se libèra de dioxid de carbòni.
La degradacion de la fusta es un procèssus qu'altèra las caracteristicas d'aquela. En tèrmes largs, se pòt atribuir doas causas primàrias:
Las personas que trabalhan la fusta son los fustièrs. Tradicionalament las bigas dins fòrça culturas se fan de fusta. Tanben s'utiliza per far, per exemple, mòbles, encastres de fenèstras e pòrtas, instruments de musica, pasiment (postam), etc. Qualques espleches o partida d'espleches, subretot los margues, son sovent de fusta. Qualques aisinas per modificar e trabalhar la fusta son, per exemple, lo rabòt, lo cisèl, la rèssa.... La fusta se pòt vernissar o pintar.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
