From Wikipedia, the free encyclopedia
François Guizot (4 d'octòbre de 1787, Nimes - 12 de setembre de 1874, Saint-Ouen-le-Pin) es un istorian e òme politic que foguèt una dei personalitats centralas de la vida politica durant la Monarquia de Julhet.
Nascut dins una familha protestanta de Nimes, realizèt d'estudis en istòria e obtenguèt la cadiera d'istòria modèrna de la Sorbona en 1812. Reialista, venguèt secretari generau dau ministre de l'Interior, l'abat de Montesquiou, en 1814. Durant lei Cent Jorns, seguiguèt Loís XVIII en exili a Gand. Après la desfacha finala de Napoleon, foguèt nomat secretari generau dau ministèri de la Justícia de 1816 a 1820. Aquò li permetèt de venir una figura importanta dei « doctrinaris », un grop liberau-conservator partisan de la monarquia, mai opausat a un retor de l'Ancian Regim. Pasmens, aquela posicion entraïnèt sa revocacion après l'assassinat dau duc de Berry en 1820.
Suspendut fins a 1822, s'entornèt a l'universitat e comencèt la publicacion d'obratges istorics consacrats a l'istòria d'Anglatèrra, de França e d'Euròpa. En parallèl, escriguèt tanben de tèxtes ostils au govèrn. En genier de 1830, foguèt elegit deputat de Lisieux e s'opausèt ais ordonanças de julhet de 1830. Puei, durant la Revolucion de 1830, tenguèt un ròtle important dins lei negociacions que menèron a la formacion de la « monarquia borgesa ».
Durant lo rèine de Loís-Felipe, ralièt lo camp dei conservators e sostenguèt la repression dau movement republican. Nomat ministre de l'Interior (1830), de l'Instruccion Publica (1832-1837), deis Afaires Estrangiers (1840-1847) e finalament president dau Conseu (1847-1848), venguèt pauc a cha pauc un dei personalitats pus importantas de la vida politica dau periòde. Modernizèt l'educacion en ordonant la construccion d'au mens una escòla primària dins cada comuna e sostenguèt de politicas economicas favorablas a la borgesiá (lèi de 1838 sus lei minas, lèi de 1842 sus l'organizacion dau camin de fèrre, etc.), çò que favorizèt l'industrializacion progressiva de França. A l'exterior, preconizèt l'idèa d'un raprochament amb lo Reiaume Unit. Pasmens, en 1846, la casuda dau govèrn Peel entraïnèt un cambiament radicau d'orientacion e un raprochament amb lei poissanças conservatritz coma Àustria.
A la fin deis ans 1840, França foguèt tocada per una crisi economica. Amb Loís-Felipe, Guizot refusèt de modificar lo sufragi censitari en vigor. Au contrari, adoptèt de lèis estrictas per intensificar la repression dei republicans. En 1848, enebiguèt ansin plusors manifestacions, decision a l'origina de la Revolucion de 1848. Après un exili d'un an en Anglatèrra, s'entornèt en França ont escriguèt d'obratges istorics e sei memòrias. Participèt tanben a plusors societats sabentas.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.