Eumetazoa

Los metazoaris superiors o eumetazoaris (Eumetazoa) son d'organismes vivents pluricellulars eterotròfes. Possedisson un ensemble de caracteristicas que permet de los separar dels autres metazoaris. Aqueste clad compren totes los principals gropes d'animals a part las esponjas e los placozoaris. A divergit dels Parazoaris i a 940 milions d'annadas^[1]

Eumetazoa

Branchiostoma lanceolatum

Classificacion

Règne	Animalia

Sosrègne

Eumetazoa
Bütschli, 1910

Infrarègnes de reng inferior

• Bilateria
• Radiata

Posicion filogenetica

• Opisthocontes
  • Coanoorganismes
    • Coanoflagellats
    • Metazoaris
      • Esponjas exactinellidas
      • Demosponjas
      • Esponjas calcàrias
      • Epiteliozoaris
        • Omoscleromòrfes
        • Placozoaris
        • Eumetazoaris
          • Ctenofòres
          • Cnidaris
          • Bilaterians
            • Ortonectids
            • Deuterostomians
              • Cordats
              • Xenambulacraris
                • Ambulacraris
                • Xenacelomòrfes
            • Protostomians
              • Quetognates ?
              • Lofotrocozoaris
                • ...
              • Ecdisozoaris
                • Panartropòdes
                • Nematozoaris
                • Scalidofòres

Caracteristicas pròpris

• Possedisson pas jamai de choanocytes, coma n'an las esponjas.
• De sinapsis quimics permeton l’existéncia d’un vertadièr sistèma nerviós.
• La diferenciacion cellulara es plan obotida. Las cellulas especializadas perdon lor pluripoténcia e quitament se devesisson pas mai (ex : neurònas, ematias...).
• La digestion es extèrna, es a dire a l'exterior de las cellulas. D'enzimas digestivas son liberadas duns una cavitat digestiva per las cellulas secretrises de l’endodèrme.
• Al moment de l’embroogenèsi, de fulhets cellulars se fòrman per gastrulacion : l’endodèrme e l’ectodèrme auràn de devenirs precises.
• Las cellulas s'organizan en teissuts diferenciats tal coma epitelis intèrnes e teissuts conjontius. Los epitelis en particular se caracterizan per una lama basala faita de collagèn de tipe IV, (proteïna de la matritz extracellulara).
• De joncions gap, o joncions lacunàrias, formadas gràcias a de connexinas, permeton la transmission de pichonas moleculas entre los citosòls de las cellulas.

Sistematica

Los eumetazoaris regropan los embrancaments seguents :

pas classat « Radiata » (parafiletic)

• Ctenophora
• Cnidaria
• Placozoa

Clad Bilateria

• Acoelomorpha
• Orthonectida
• Rhombozoa
• Div. Deuterostomia
  • Chordata
  • Xenambulacraria
    • Hemichordata
    • Echinodermata
    • Xenoturbellida
  • +???
• Sosdiv. Ecdysozoa
  • Kinorhyncha
  • Loricifera
  • Priapulida
  • Nematoda
  • Nematomorpha
  • Onychophora
  • Tardigrada
  • Arthropoda
• Sosdiv.. Lophotrochozoa
  • Platyhelminthes
  • Gastrotricha
  • Rotifera
  • Acanthocephala
  • Gnathostomulida
  • Micrognathozoa
  • Cycliophora
  • Sipuncula
  • Nemertea
  • Phoronida
  • Ectoprocta, Bryozoa
  • Brachiopoda
  • Mollusca
  • Annelida
  • Entoprocta